Repsol YPF

Una forma eficaç de perdre pes sense grans esforços i amb resultats duradors. La clau és educar la ment i el cos aprenent a menjar bé.  

Aquesta dieta, pensada per un equip de metges i especialistes francesos, és senzilla i, al mateix temps, diferent. El forking consisteix a sopar exclusivament aliments que es puguin consumir amb forquilla. És una tècnica flexible, ja que la resta dels àpats del dia mantindran els aliments bàsics d’una dieta equilibrada sense restriccions.

La importància que dóna el forking a la forquilla es deu al fet que aquest instrument, en punxar els aliments, filtra el greix sobrant que aquests puguin tenir. Aquest mètode afavoreix la pèrdua de pes perquè exclou els excessos del sopar, que és el moment en què els greixos més s’emmagatzemen. A més, limitar les quantitats en cada mos i disminuir les racions ajuda a acostumar-se a menjar menys a la nit. 

En realitat es tracta de comprendre i aprendre la dita antiga i sàvia que diu: “Desdejuna’t com un rei, per a dinar menja com un príncep i per a sopar com un captaire”. El secret és un sopar lleuger per a corregir els possibles excessos del dia. Aquesta pràctica comporta tenir més gana a primera hora del matí i poder permetre’s un bon desdejuni i arribar amb menys fam al menjar. És la millor forma d’arribar al sopar sense la frustració que condueix moltes persones a atipar-se a la nit. El no imposar restricció durant el dia evita acumular l’ansietat i picar entre hores.

El forking consisteix a aprendre a menjar de forma raonable, una lliçó que ha de perdurar en el temps. Per això, no és una dieta dràstica, així, a vegades només es perd d’un a dos quilograms en tres setmanes. El fi és aprimar-se lentament però amb resultats duradors.

Els aliments clau
El forking, o sopar amb forquilla, pot seguir-se a través de dos mètodes diferents. La qüestió és triar la fórmula que millor s’adapti als gustos, preferències i necessitats de cada persona. L’objectiu és convertir el forking en una nova forma d’alimentar-se més que no pas en un règim. 

El forking estricte té com a principi un aprimament ràpid i és més dur. Es refereix exclusivament a la preparació dels aliments. Aquesta fórmula restringeix l’ús del ganivet a la cuina i només possibilita utilitzar la forquilla en la confecció de les receptes. D’aquesta manera, es permet preparar verdura, llegums, peix i cereals com la pasta, el blat i l’arròs. 

El forking suau té com a fi un aprimament lent i progressiu. És una tècnica més flexible que només concerneix al contingut del plat i no a la forma de preparar-lo. Així, el sopar pot estar compost d’amanides, carn blanca tallada a trossos, marisc pelat i ous remenats, fregits, o en truita.
 
Tota dieta conté aliments que no estan permesos. El forking, en qualsevol dels dos mètodes, no permet introduir aliments que es mengin utilitzant el ganivet, la cullera o les mans. Mentre que en el desdejuni i el dinar es pot menjar de tot equilibradament, el sopar n’és l’excepció.

Es prohibeix finalitzar el dia amb un àpat a base de canapès, olives, galetetes d’aperitiu, pa, patates fregides, embotits, marisc, fruita, dolços, xocolata... És a dir, tots aquells aliments que es consumeixen sense coberts.

Tampoc estaran permesos els productes que s’unten amb el ganivet com el formatge bla, la mantega o margarina, la melmelada, la mel, els patés... ni aquells que es tallen amb aquest instrument com la carn, tots els formatges, pizzes, pastissos salats i fruita que es peli.

La cullera serà el tercer element prohibit de la dieta forking. Per això els comensals mai tindran a taula per a sopar sopa, ous passats per aigua, cereals amb llet, iogurts, compota, pastissos o gelats de terrina.