Repsol YPF

És on més es veu la influència de l'oceà en multitud de delícies gastronòmiques que tenen com a element principal el peix en qualsevol de les seves formes. Els temps estan canviant i la influència d'altres cuines internacionals ha fet que, últimament, es tendeixi a presentar els peixos gairebé sense cuinar, una cosa que fa uns anys era impensable. Tanmateix, en apropar-se a les zones de port de la geografia espanyola i als llocs on es prepara el que es coneix com a "cuina popular", es pot trobar peix cuinat d'una manera artesanal, que aconsegueix un exterior gairebé cruixent i un interior perfectament sucós. 
 
A Galícia, el lluç fresc és un dels aliments que no poden faltar a taula, a més del rèmol, rap, llenguado i altres espècies de peix blau i blanc. Però sens dubte, un dels plats estrella de la seva gastronomia és el pop a la gallega. L'elaboració del pop es fa de manera senzilla. La seva carn és molt dura, per la qual cosa es recomana congelar-la per estovar-la. Se sol cuinar cuit i condimentat amb sal, pebre vermell picant i oli d'oliva. Un altre plat que ocupa un lloc destacat és la caldeirada de peix a la gallega, una de les receptes mes típiques d'aquesta cuina que preparaven els mariners quan estan pescant en alta mar. És molt senzilla i pot elaborar-se amb qualsevol tipus de peix blanc o blau que sigui per coure. El lluç, rap o la ratlla serveixen perfectament per a aquesta recepta.
 
Sorropotún a San Vicente.
Avançant en la geografia els fogons de Santander, Santoña, Laredo, San Vicente de la Barquera o Castro Urdiales preparen delícies com el lluç en salsa verda, les angules, els seitons en cassola, el besuc al forn o a l'esquena o els calamars amb ceba, sense oblidar el bonítol, el rap o les cloïsses a la cassola. Les sardines rostides i l'escórpora, tant al forn com a la planxa,  també solen formar part de deliciosos guisats mariners, entre els quals destaca el sorropotún de San Vicente de la Barquera, un preparat de bonítol amb patates.
 
El peix (en concret el bacallà) i els mariscos frescos són, entre altres, productes fonamentals de la dieta catalana. Dins de la seva gastronomia trobem les graellades, cloïsses a la marinera, el  bacallà a la llauna i la sarsuela, un plat de mero, rap, llagostins o gambes, calamars i musclos que passa a anomenar-se òpera si porta llagosta en lloc de llagostins. També s'hi poden degustar el suquet de peix, una caldera de diversos peixos, que generalment es prepara amb rap i mero, s'hi afegeixen també escamarlans o  llagosta, se sofregeix amb tomàquet i ceba i es condimenta  amb diferents pebres.
 
A les zones costaneres de l'Albufera es pot degustar l'all-i-pebre d'anguiles, un plat elaborat a base d'all, pebre i guisat d'anguiles i és que, entre tots els peixos, tant de mar com d'aigua dolça, els valencians han mostrat la seva preferència per aquesta serp de mar. Solen preparar-la de diverses maneres, per exemple, anguiles amb salsa d'all i ametlles, un altre producte típic de la regió. A més, i igual que els catalans inclouen en la seva gastronomia el suc de peix, cuit a foc lent en un recipient de fang. A Benidorm, d'altra banda, trobem el pebrot,  un plat típic mariner que es prepara amb llampuga, un peix blau que es cuina fregit amb pebrots, alls i llorer.
 
Entre dos mars.
La confluència de l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània fan que la cuina andalusa ompli els seus fogons d'un nombre interminable de peixos com la tonyina vermella, que assoleix la valoració internacional més alta dels peixos. Lluços, llenguados, seitons, llobarros, molls, sardines, junt amb mariscos, tot es pot consumir fregit, a la planxa, a la sal, al forn, simplement cuit o cuinat en receptes com la tonyina amb ceba o els guisats de melva. La cuina andalusa és coneguda sobretot pel pescaíto frito, el producte gastronòmic propi d'una regió de llarga costa i abundant producció d'oli. A Màlaga són famosos els espets de sardines (rostits en canya), la sopa de rap o la tonyina entatxonada a la malaguenya. A Cadis destaquen els guisats mariners, l'excel·lent marisc de Sanlúcar de Barrameda i els calamars en la seva tinta. Entre els guisats de peix de Huelva es troben les sardines al pebre, la tonyina amb tomàquet, les sípies petites amb faves, el pagre amb ceba, el peix espasa en salsa groga, la ratlla en pebre vermell i les cloïsses amb arròs.