Saborosa, fàcil de fer i amb sabors variats, la gelatina és un recurs molt utilitzat pels grans xefs de cuina per a preparar plats de gran efecte visual, amb baix contingut en calories.
Sense conservants ni colorants. De gerd, llimona, poma… la gelatina és una proteïna natural que conté nou dels deu aminoàcids essencials i no té greixos i colesterol. Per tant, és un ingredient molt recomanat a la cuina per a substituir les matèries greixoses tradicionals, de manera que els plats, mantenint tot el seu sabor, poden reduir considerablement el seu contingut energètic, ja que, a més, proporciona sensació de sacietat.
El procés que segueix la gelatina seca és el següent: en entrar en contacte amb un líquid, l’absorbeix i s’infla.
Posteriorment, a mesura que es refreda, la seva viscositat augmenta i acaba solidificant-se i formant un gel. A l’hora d’utilitzar-se a la cuina, es presenta en diferents varietats. El més habitual sol ser comprar sobres que contenen pols amb distints sabors. Aquests s’aboquen en aigua bullint, encara que també pot ser llet per a enriquir el seu sabor, i es remou fins que es dissolen per complet. Després s’afegeix aigua freda i tan sols queda esperar unes dues hores perquè qualli al congelador. Si es vol fer de manera casolana, sols cal afegir un poc de suc de fruita a la gelatina en pols neutra. És un bon acompanyant per a plats salats i postres dolces.
També hi ha gelatina en pastilles, especialment indicada quan es vol elaborar preparacions salades. Es dissol en aigua que prèviament s’hagi deixat bullir i després s’hi afegeix aigua freda i, si es vol, suc de llimona. Per donar-li més sabor, es poden substituir dues o tres cullerades d’aigua per vi blanc, brandi o porto. Un altre recurs és utilitzar brou de pollastre o de verdura.
La gelatina en fulls, també coneguda com “cua de peix”, ha de submergir-se en aigua freda abans d’utilitzar-se, a fi que les làmines s’ablaneixin. Després s’escorren i es dissolen a foc lent en un poc de líquid. Les de sabor neutre s’utilitzen tant per a plats dolços com salats.
Segons plats
Serveix per a formar una bromera que actua d’emulsionant i estabilitzant. D’aquesta manera s’usa en aliments preparats com sopes, caramels, melmelades i algunes postres i com estabilitzant d’emulsions en gelats. Per preparar postres de nata o cremes de brullo, es dissol en una cassola petita a foc baix. Es mesclen unes quantes cullerades de la massa freda amb la gelatina dissolta abans d’afegir la resta de la massa freda i es remou tot. Cal prendre la precaució d’afegir sempre la massa freda a la gelatina i no al revés.
Encara que, en menor grau, la gelatina també s’utilitza en la realització de receptes salades, bé acompanyant a purés o salses, fent-les més cremoses. Per dissoldre-la, s’hi afegeix directament al líquid o a la crema calenta, removent tot fins que quedi completament dissolta.
Una altra opció és elaborar-la i quan estigui tèbia cobrir amb ella rotllets de pernil York prèviament farcits d’amanida russa. Aquest plat es complementa amb una amanida d’enciam i tomàquet. Si es prefereix el peix, es poden agafar diverses tallades de salmó i disposar sobre elles una amanida amb diferents hortalisses tallades en juliana i adobades amb una vinagreta d’oli, sal, pebre i unes gotes de suc de llimona. Una vegada tancades, es disposen els rotllets sobre un plat ben fred i es pinzellen amb la gelatina.
Trucs i consells
Cal tenir en compte que, a l’hora de preparar-la, la gelatina es pot refredar i espessir-se massa. Si ocorre això, es pot escalfar uns segons al foc amb un poc d’aigua o bé fondre-la al bany maria. No cal posar mai la gelatina en un líquid bullint, ja que d’aquesta manera perd el seu poder gelificant.
Si es vol utilitzar per a decorar, cal abocar una capa d’un centímetre aproximadament d’alt, en un recipient rectangular i, una vegada que s’hagi solidificat al frigorífic, tallar-la en triangles, daus, estrelles… les opcions són variades.
Per als nens, és una manera divertida de menjar fruita. Una vegada preparada i abans d’introduir-la al frigorífic, s’afegeixen les peces picades i una vegada que estigui quallada s’obté un deliciós pastís de fruita.
Un dels plats habituals amb gelatina com a ingredient principal són els àspic, preparats en motlles a l’estil dels flams i que es poden elaborar tant amb ingredients dolços com salats. Perquè surtin perfectes, convé refredar els motlles buits al congelador durant uns minuts, abocar-hi després la gelatina en capes, procurant que s’adhereixi bé al fons i a les parets. Fins i tot es recomana introduir els motlles al frigorífic cada vegada que s’hi aboqui una capa. Una vegada quallin, a l’hora de farcir-los es poden posar ous durs tallats a rodanxes en els fons del motlle i agregar lleugerament trossejats cogombrets, cebetes, pastanagues i tàperes. S’acaba de farcir amb la gelatina, es deixa refredar i per desemmotllar abans de servir se submergeixen els recipients uns instants en aigua calenta. També es pot substituir l’aigua per te de préssec a l’hora de preparar la gelatina i afegir fruits del bosc per capes.
El + llegit
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.