Repsol YPF

Malgrat ser una novetat en matèria culinària, no es tracta d’una tècnica nova, ja que tant la cuina romana, com la cuina hindú o l’andalusí, han emprat des de sempre aquests ingredients per a assaonar les receptes amb aromes de violeta o pètals de rosa, entre altres moltes. 

Clavells, roselles, pensaments, violetes, gladiols… les flors compten amb l’avantatge que s’aprofita pràcticament tot, a excepció de la tija. No obstant això, convé eliminar els estams, els pistils i la base blanca dels pètals, ja que poden fer un gust lleugerament amarg.

Encara que generalment el seu sabor és dolç, segons l’espècie de què es tracti i de la intensitat del perfum, aquest pot variar. D’altra banda, són una font de proteïnes, aminoàcids, vitamines A, B, C i E i diversos minerals com el calci, el ferro i el sodi. 

L’olor, nota característica

Segons la recepta que vagis a preparar, l’olor de cada espècie determinarà per a quin plat és més adequada. La flor de carbassa s’utilitza per farcir croquetes, la gastronomia mexicana la inclou ben sovint en tortitas, burritos o quesadillas mentre que la cuina italiana l’empra en plats com els raviolis o farcides de mozzarella amb un arrebossat cruixent. Una altra possibilitat és cuinar la flor de carbasseta en tempura, com a toc final d’una ensalada fresca. 

La cuina oriental, que atorga un lloc rellevant al món floral en la gastronomia, inclou pètals de crisantem o de magnòlia en la preparació d’amanides, lliris per a condimentar salses i brous i gessamí com a acompanyament del peix i les aus. A França, les diferents espècies s’utilitzen per a aromatitzar tant el peix, la carn de caça o les truites. 

Les roses i les violetes s’empren per la intensitat del seu perfum per realçar el sabor de gelats o sorbets. Els pètals gebrats de rosa amb sucre són un mos exquisit, acabats de tallar, daurats en la paella sense oli i empolvorats amb sucre fins que quedin gebrats, encara que també es poden trobar en salses de marisc, croquetes, farciments de verdura, pastissos o amanides de fruita, mentre que el sabor amarg de les calèndules és perfecte per a aromatitzar begudes. 

Les violetes es poden menjar fresques, seques i confitades. Les fulles, bé crues o cuites, les pots emprar per a espessir sopes i, a més, s’empren amb endívies i per al farciment de truites. La lavanda s’utilitza tant en plats d’arròs, conill i pollastre com en sirops i gelats o acompanyant a la xocolata negra o blanca, sempre en poques quantitats de pètals ja que, en cas contrari, el fort sabor faria malbé el plat. El gessamí es presenta en guarnicions, acompanyant carns i peixos i el sabor coent de les caputxines s’aprofita en les amanides. Quant a la rosella, els seus pètals es couen amb aigua, sucre morè i suc de llimona i després es trituren per fer un coulis, saborós complement de pastissos de formatge. 

Abans de cuinar-les, convé rentar-les bé, deixar-les després penjant perquè escorrin i, finalment, eixugar-les amb cura amb l’ajuda d’un tovalló. La major part de les flors es poden conservar en el frigorífic en bon estat durant una setmana. 

Perill de toxicitat

A l’hora de triar les flors que cuinaràs, no has d’oblidar mai que, encara que n’hi ha de comestibles, algunes també poden ser tòxiques. Convé consumir només aquelles la procedència de les quals es conegui amb certesa. Els fungicides, herbicides i insecticides d’ús habitual en els jardins estan prohibits en aquelles plantes que posteriorment es consumiran. Els rams de roses de les floristeries no d’han d’utilitzar per a l’alimentació perquè poden tenir pesticides. És millor triar entre la flora del jardí que no hagi sigut tractada amb productes químics i també pots optar per adquirir-les desfullades i ja empaquetades.  

Articles relacionats

- Caipirinha, sabor del brasil a la coctelera

- Delícies orientals