Repsol YPF

El començament del mes de desembre marca l’arrencada dels preparatius per als tradicionals sopars nadalencs, dies de reunions familiars entorn de la taula i en què la modernitat alterna amb receptes plenes de sabor, pròpies de cada comunitat autònoma. 

A Galícia no es pot parlar d’una cuina estrictament nadalenca, sinó més aviat de plats típics de l’època, com el bacallà, els mariscos o el capó, pollastres casolans encebats en la capoeira, un mes abans de ser sacrificat. En molts llocs de Galícia es continua aquesta tradició originària del segle XV que consisteix a encebar-los ritualment per rostir-los i preparar-los farcits de castanyes. El lacón amb grelos és un altre dels àpats típics dels mesos freds, des de San Martiño, a mitjan novembre, fins al dimarts de Carnestoltes. Terra de marisc per excel•lència, el Nadal gallec no deixa de costat aquest fruit del mar, així com el pop, encara que aquest se serveix més com a entrant. 

Mariscos i rostits
En ser terra d’interior però també de costa, Astúries ofereix una tradició gastronòmica molt rica. El marisc ocupa el seu espai com a plat de luxe. Cabres de mar, andaricas (nècores) i gambetes acompanyen els oricios, nom amb què es coneixen els eriçons de mar que solen acompanyar els plats de peix. Típicament nadalenc és també el cabritu a la sidra, que se serveix acompanyat de bolets.

Terra endins, a Castella i Lleó el rostit de xai és una opció tradicional, especialment a Palència i Sòria i una garantia d’èxit a taula. D’altra banda, a Castella-la Manxa es poden trobar menús amb entrants a base d’embotits casolans (tradicionalment en Nadal es fa el primer tast oficial dels productes de la matança del porc, en forma d’adobs, costellams, freixures o xitxorrites), la tradicional sopa d’all o les gachas i també aquí els rostits de xai, cabrit o porquet ocupen un lloc preferent. Són dates que coincideixen amb l’època de caça, per això tampoc falten peces d’aquest gènere a taula. 

A Navarra són tradicionals els espàrrecs, mentre que al seu costat, La Rioja recorre al besuc en salsa com a sopar de Nit de Nadal, les albóndigas matahambre i els massapans, una indubtable influència dels monestirs de l’entorn. 

Catalunya, tant per al sopar de Nadal com per a la de Nit de Cap d’Any acostuma a cuinar plats molt tradicionals com l’escudella catalana, el gall dindi al forn amb guarnició o l’ànec a la taronja, sense oblidar els clàssics marisc i pernil. No obstant això, també és fàcil trobar sofisticats plats de la nova cuina barcelonina com el porquet amb ‘foie’ i salsa caramel•litzada, o la terrina de verdures crues amb salsa de mariscos galcejats.

A les Illes Balears, durant el dia de Nadal és costum assaborir sopa farcida, el gall dindi, el pollastre o el porquet com a plats principals. A Eivissa i en la llet d’Ametla, a la zona central de Mallorca, es prepara també la salsa de Nadal.

Dolços, delícies artesanes
Si hi ha un menjar que en aquests dies té una especial demanda són els dolços, una extraordinària oferta de cap a cap de la geografia, encapçalada pel torró de Xixona (textura blana) o d’Alacant (dur). Juntament amb aquests els clàssics massapans de Toledo, els pestiños d’Extremadura, els polvorons d’Andalusia, el guirlache d’Aragó, les filloas i la tarta de Santiago gallega o els panellets catalans. 

A Castella-la Manxa tampoc hi falten els dolços, reflex de l’antiga convivència entre les cultures musulmana, jueva i cristiana: rolletes, galetes d’ametlla, mantegada d’anís, a més del clàssic massapà, postres que s’acompanyen amb aiguardent i altres licors com el resolí, una beguda digestiva d’origen àrab, a base d’aiguardent. 

La kapoizopa que es prepara a Guipúscoa consisteix en unes sopes de postres preparades amb llet endolcida amb mel, que després s’espesseix amb ous batuts i el greix que es treia dels capons. El resultat són unes postres amb moltes calories però molt saborós, igual que la intxaursaltsa o el goxua.  

Típiques d’aquestes dates són les compotes i les fruites cuites en vi. A Biscaia es preparen compotes de fruites panses, rehidratades en vi i amb canyella, a Navarra i La Rioja es prefereixen gebrades, Múrcia elabora assortiments de fruites seques, El Bierzo té les seves peras carujas i la vall del Jerte es decanta per les cireres i les guindes en almívar, mentre que en La Mancha es deixen els melons penjats durant diversos mesos per assecar-los.

A Astúries són característiques les pomes cuites en llard de porc i les casadielles, uns pastissets farcits de massa de nous mòltes amb mel i perfumades d’anís. El seu origen són els travados sefardites que es mengen en la festa del Roch Hachana en Any Nou. Tan sols es diferencien que aquests es preparen banyats en sirop mentre que les casadielles s’arruixen amb sucre. 

Articles relacionats:

- Guarnicions per a tots els gustos

- Receptes per a cuinar amb el wok