Arrere van quedar els temps en què només hi havia sal fina o grossa. En el mercat pots trobar diferents tipus de sal gurmet, en flocs o escates i fins i tot varietats de colors, no sempre transparents.
La procedència d’aquest condiment (costes, roques de deserts, zones de muntanya…), la grandària dels grans, la composició i fins i tot la capacitat per a dissoldre’s són factors condicionants a l’hora de triar el tipus de sal més adequada al plat que vulguis elaborar.
La sal de roca, més pura i amb concentracions del 90% de clorur sòdic s’extreu de jaciments minerals que, en realitat, són restes seques de mars prehistòrics. La sal marina, d’altra banda, s’obté per l’evaporació de l’aigua de mar i, a més del mineral, conté altres elements dissolts que li proporcionen el característic sabor marí. És la que se sol emprar habitualment en les cuines per a salar els aliments
Sabors gurmets
Com més pura és la sal, més intens n’és el sabor i es necessita menys quantitat. Les escates de sal marina es presenten amb diferents gustos (amb algues marines, fumades, de llimona, de Xile, les suggeridores escates negres…). La sal anglesa de Maldon és una sofisticada flor de sal de gran puresa, que requereix unes condicions climatològiques especials per poder obtenir-la. Pots usar-la per a assaonar aliments a la graella, tant carns i peixos com verdura, ja que té un poderós gust salat però no té amargor. Els seus vidres mantenen una gran consistència fins que exploten en el paladar, per això has d’afegir-la just en el moment de servir.
Les diverses sals es dissolen a ritmes distints, segons el medi amb què es troben en contacte. Fins i tot el seu color ha variat. Abandonen el tradicional color immaculat i apareix la sal grisa de Guerande, elaborada a la Bretanya francesa. El seu color procedeix de les diminutes partícules d’argila que conté, encarregades de mantenir el sabor i l’aroma d’alga. Són conegudes la sal rosada dels Andes peruans i la sal rosa de l’Himàlaia, de tacte cruixent, la sal rossa de Hawaii, la negra de Xipre. N’hi ha de fumades, amb sabor a herbes o a tòfones, fins i tot es comercialitza sal de vainilla, escates de curri o de xile.
Articles relacionats
-Llaminadures, temptacions prohibides?
El + llegit
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.