Repsol YPF

La Comissió Europea va establir un canvi d'horari d'hivern i d'estiu unificat per a tots els països que componen la Unió Europea. Així, els rellotges s'avancen una hora a la matinada d'un dissabte a un diumenge a la primavera i quan les busques marquen les dues passen a ser les tres. L'horari d'hivern i d'estiu a Europa està regulat per la Directiva 2000/84/CE, de 19 de gener del 2001, incorporada a l'ordenament jurídic espanyol pel Reial Decret 236/2002, d'1 de març.

Quan arriba l'hivern no convé mantenir l'horari d'estiu perquè es treballaria moltes hores quan ja és de nit, amb el consegüent augment de la despesa energètica. L'horari torna a ajustar-se cada any a les 3:00 hores de la matinada un cap de setmana de tardor prèviament prefixat. 

L'objectiu principal que es persegueix retardant l'hora quan s'acosta l'hivern o avançant-la en arribar l'estiu és aprofitar millor la llum solar amb la consegüent reducció de la despesa energètica. En l'època estival el Sol ix abans i es pon més tard. Els dies són més llargs. Amb la modificació horària s'intenta fer coincidir l'inici de la jornada laboral amb l'alba per guanyar temps a la nit. Així s'aprofita millor la llum natural i s'estalvia energia. 

L'increment de la seguretat viària és una altra de les raons que es donen per mantindre el canvi d'horari, ja que com més temps es condueix de dia menys accidents de trànsit es produeixen. Hi ha estudis que asseguren que una hora més de llum redueix els sinistres en carretera entre un 0,4 i un 0,7%.

Menor despesa energètica
La recerca d'un major estalvi d'energia, i conseqüentment de diners i impacte ambiental, és responsable d'aquest canvi d'hora. La Gran Bretanya i Irlanda van ser els primers països a adonar-se dels seus beneficis. Espanya i França es van sumar a aquesta iniciativa poc després, el 1919. Avui al voltant de 75 països empren aquest mètode per economitzar el seu consum energètic.

Segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), el fet de disposar de dos horaris estalvia als espanyols almenys un 5% de la factura d'il•luminació en els habitatges i prop d'un 3% del rebut corresponent a l'aire condicionat en els establiments comercials.

La reducció del consum d'energia i la rebaixa de gasos d'efecte hivernacle és major a l'estiu. El motiu és que a l'hivern el temps de llum diürna és menor. El comerç i el sector turístic i d'oci són alguns dels beneficiaris per l'augment d'hores de llum.

Conseqüències sobre l'organisme
S'ha especulat molt amb les conseqüències que el canvi d’horari ocasiona sobre l'organisme. De fet, França va arribar a demanar a la Unió Europea que abolís el doble horari adduint que és antinatural, que influeix en l'estat d'ànim i la salut de les persones, i que perjudica l'agricultura i la ramaderia.

El pas a l'horari d'estiu sí que provoca un canvi en els costums quotidians, però també un estalvi per a l'economia familiar. Les estimacions apunten que en comportaments individuals en el conjunt de les llars espanyoles s'estalvia una hora de consum de quatre bombetes de 60 watts durant els sis mesos de la temporada d'estiu. També la despesa és menor en calefacció a l'hivern, ja que el Sol escalfa més hores i fa falta menys temps de funcionament de radiadors i estufes. El mateix succeeix amb l'aire condicionat: el canvi d'una hora de la vesprada per una del matí, de temperatura més fresca, fa que es necessiti menys aquest dispositiu per refredar un edifici o un habitatge. 

I el cos humà s'habitua al canvi en pocs dies. Tal vegada per això, en general, la societat sembla haver admès que el canvi d'hora comporta més benestar i avantatges, tant socials com econòmics, que inconvenients.