Repsol YPF

La degradació dels sòls de zones àrides, semiàrides i subhumides seques com a resultat de diversos factors, entre ells les variacions climàtiques i les activitats humanes, és el que es coneix com a desertificació. Afecta la sisena part, aproximadament, de la població mundial, al 70% de totes les terres seques, o el que és el mateix, a 3.600 milions d’hectàrees, i a la quarta part de la superfície total de les terres del planeta.

La CNULD estableix que s’aplicaran "estratègies de llarg termini" per a "la rehabilitació, conservació i aprofitament sostenible dels recursos de terres" i hídrics que milloren "les condicions de vida, especialment a nivell comunitari".

Adéu a la terra productiva
Cada any desapareixen 6 milions d’hectàrees de terra productiva. La desertificació afecta més de 110 països. Grups conservacionistes com a Ecologistes en Acció asseguren que a Espanya el 40% del sòl està amenaçat pels processos de desertificació.

Un dels principals factors desencadenants de la desertificació és l’erosió que ocasiona la pèrdua de sòl fèrtil. Quasi la meitat del territori espanyol, 21 milions d’hectàrees, pateix pèrdues de sòl de 12 tones per hectàrea i any, límits superiors als tolerables. El 12%, al voltant de 6 milions d’hectàrees, està sotmès a una erosió molt severa, amb pèrdues de sòl superiors a 50 tones per hectàrea i any. Andalusia, Castella-la Manxa, València i Múrcia són les àrees geogràfiques més afectades.

Avui en dia el problema està diagnosticat i analitzat. Entre els primers factors que el desencadenen es troba la sobreexplotació dels recursos hídrics, deguda a la concentració de l’activitat turística a les zones costaneres, les activitats industrials i l’agricultura de regadiu. Però, a pesar que se sap tècnicament com frenar-la, és difícil adoptar les mesures adequades.

Sequera
Per combatre la degradació dels sòls i la desertificació són necessàries tècniques de reforestació i desenvolupament sostenible. No és menys cert que una sequera pertinaç obliga els ciutadans a adoptar hàbits i costums d’estalvi en l’ús de l’aigua. 

És important que cada un dels membres de la comunitat aprengui a consumir l’aigua estrictament necessària, comenci a pensar a reciclar tota l’aigua possible i a substituir els sistemes de reg tradicionals pels de degoteig.

Inicialment és molt més barat combatre la sequera mitjançant la prevenció, és a dir, evitant l’escassetat d’aigua, que haver de pal·liar després les seves conseqüències. 

Gastar menys aigua i energia
Organitzacions ecologistes com Greenpeace proposen estalviar aigua i energia per combatre la sequera i el canvi climàtic. Segons aquesta organització, el canvi climàtic agreuja els períodes de sequera. Si abans de 1970 un 15% de la superfície terrestre patia sequera, actualment la proporció arriba ja a un 30%. Per això és urgent prendre mesures que evitin la intensificació del problema.

Les administracions han d’exercir mesures contra la degradació de les terres mitjançant la intensificació d’activitats de conservació de sòls, com el repoblament i la reforestació, a més d’un control sobre l’augment de la demanda d’aigua o energia i la correcció de les pèrdues en les xarxes de distribució de l’aigua, que segons dades oficials tenen fuites d’un 30% del cabal. 

Per a Ecologistes en Acció, les actuacions en matèria de protecció de sòls han de tenir com a principal objectiu el desenvolupament d’una gestió sostenible de les terres agrícoles, dels recursos hídrics i de l’ordenació del territori. L’atenuació dels efectes de les sequeres i de l’erosió del sòl haurà de comprendre molts altres aspectes, però en particular l’adaptació de sistemes de producció agrícola apropiats. 

La sobreexplotació és la principal causa de l’escassetat d’aigua a Espanya, assegura WWF/Adena, qui adverteix que hi ha conques hidrogràfiques que directament usen més aigua de la que tenen disponible. 

Tots els ciutadans han de dur a terme també les seves pròpies polítiques d’estalvi d’aigua i energia, a més d’adoptar mesures en pro de la rehabilitació i gestió sostenible de les terres degradades. WWF/Adena acaba d’estrenar una campanya de sensibilització, l’exposició "Agua esCasa".