Els beneficis que es poden obtenir de la força del vent i de l’aigua com a fonts energètiques són de sobra coneguts des de fa milers d’anys. Així, en el segle III a. C., els grecs, ja empraven l’energia hidràulica a partir d’una roda, també anomenada sínia, per a bombar aigua.
L’ús d’aquest tipus d’energia sostenible ha perdurat fins als nostres dies, i en l’actualitat s’aprofiten les seves grans possibilitats per construir matalassos energètics sostenibles. Actualment, la importància de l’energia hidroelèctrica és descomunal. El 19 per cent de l’energia elèctrica que es produeix en el món procedeix d’aquesta font. En molts països sud-americans (el Brasil, Perú, etc.) arriba al terç del total produït, i en països com Noruega al 69 per cent.
I és que l’atmosfera acumula de manera natural l’aigua que s’evapora. Després es mou entre zones de diferent pressió a través de masses d’aire. El fet interessant de la qüestió és que aquesta capa fluida, o atmosfera, està en constant moviment sota l’influx de la radiació solar, eleva milions de tones d’aigua i envia milions de cavalls de força en forma de vent d’un extrem a un altre de la Terra.
La mà de l’home per a aprofitar aquesta energia en brut opera de la manera següent: intercala captadors d’aquest torrent d’energia en el camí, per convertir-la posteriorment en energia comercial. Així, l’aprofitament d’aquesta força es fa a través de minicentrals hidroelèctriques o a través de grans centrals, que treballen de la manera següent:
Minicentrals hidroelèctriques
De vegades, quan es tracta d’obtenir energia hidràulica, s’aprofiten les característiques pròpies que brinda la natura. Per exemple, una d’aquestes consisteix a desviar part del cabal del riu a través d’un canal lateral, i portar-lo més endavant, fins a un punt en què el llit principal hagi perdut cota. Allí es torna l’aigua desviada al riu, després de fer-li generar electricitat. En aquest cas no és necessària la construcció d’una presa, i l’impacte ambiental és mínim.
Amb aquestes solucions a penes s’obté energia. Es parla de minicentrals hidroelèctriques quan la seva potència màxima no supera els 10 MW.
Les minicentrals hidroelèctriques estan molt indicades per a respondre a necessitats petites. No causen un gran impacte ambiental, i són una bona solució per a generar energia. Quan es construeixen petites preses, a més, es poden construir escales per a peixos per evitar obstaculitzar del tot el llit, amb vista a minimitzar-hi els danys. El desavantatge més important és que estan condicionades al cabal del riu. Així, únicament podrem generar electricitat quan el riu porti aigua o en època de pluges.
Amb tot, avui en dia la tendència és favorable a la construcció de minicentrals hidroelèctriques, especialment pel seu limitat impacte ambiental i perquè s’ajusten al desenvolupament sostenible. De fet, uns milers de minicentrals poden produir tanta electricitat com diverses centrals nuclears, sense causar a penes danys.
Grans centrals hidroelèctriques
Parteixen de l’acumulació d’aigua en els rius a través d’un embassament artificial en el mateix llit fluvial. Encara que les preses poden ser també petites, ateses les inversions necessàries, habitualment les preses destinades a la producció hidroelèctrica solen ser grans.
De vegades, com en el cas de les preses d’Itaipú, prop d’Iguazú, entre el Brasil i el Paraguai (12.600 MW) o la de les Tres Gorges, en el riu Yang Tsé, a la Xina (18.000 MW) són obres d’enginyeria gegantines, destinades a crear una barrera artificial en el camí de l’aigua i instal•lar-hi centrals hidroelèctriques d’enorme potència. Avui en dia es genera en grans centrals hidroelèctriques (de més de 10 MW) el 95% de tota l’energia hidroelèctrica.
L’energia resultant és neta i renovable. A més, es pot generar electricitat quan se’n necessita, i és molt indicada per a reaccionar i respondre immediatament als pics de demanda puntuals. Un altre dels usos és el de controlar el subministrament d’aigua potable. D’altra banda, poden proporcionar aigua per al reg.
No obstant això, provoquen un enorme impacte en el sistema fluvial. De vegades intercepten completament el llit del riu i assequen el curs inferior. Al contrari, quan es genera electricitat es desembassa sobtadament un gran volum d’aigua que erosiona fortament el curs baix. Els ecosistemes circumdants es veuen tremendament afectats per les preses. Per tant, és del tot necessari analitzar bé cada projecte hidràulic (incloses les minicentrals) i establir si els danys ambientals són o no assumibles.
Articles relacionats
- Estalvia aigua i lluita contra la desertificació
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.