Repsol YPF

Doncs molt senzill, recorrent al gel, a l'assecatge o salat dels aliments, o bé construint carners, zones fosques que es mantenien a baixes temperatures. Les primeres neveres per a ús domèstic van aparèixer a finals dels anys 20 del segle passat. En principi tenien un sol compartiment, per a la refrigeració o la congelació. Les neveres amb dos compartiments van ser introduïdes per la companyia General Electric l'any 1939. 

Aquest electrodomèstic congela o manté frescos els aliments. Per això la temperatura en el seu interior ha de ser molt baixa. Com s'aconsegueix això? Les neveres usen un gas refrigerant que s'evapora a una temperatura baixa. Aquest refrigerant circula per un circuit quan el motor o compressor funciona (un termòstat indica quan s'activa i quan s'atura) generant fred. Un ventilador s'encarrega de repartir aquest fred per tot el frigorífic. Per mantenir la temperatura, la carcassa està recoberta amb algun aïllant. 

Tipus
Existeixen diversos models de neveres. Les més convencionals són també les més econòmiques. Poden ser d'una porta o de dues. Funcionen amb un sol motor, per la qual cosa si s'apuja molt la temperatura del congelador es poden acabar congelant els productes de la nevera. 

Els anomenats combis porten dos motors independents i incorporen un sistema que fa que el gebre es converteixi en aigua i després s'evapori, la qual cosa millora la conservació dels productes peribles. 

Els No Frost eviten el gebre, la barreja d'olors, que els aliments congelats s'enganxin entre ells i la pèrdua de propietats dels productes. 

Hi ha també frigorífics de tres portes i ecològics, que redueixen a la meitat l'ús de gasos clorofluorocarbonats o CFC´s -uns dels principals causants del forat de la capa d'ozó- per refredar o congelar. 

Es pot esmentar també les neveres a gas. No tenen motor, per la qual cosa són absolutament silencioses i no inclouen peces mòbils susceptibles de sofrir desgast mecànic o ruptura. Es basen en el sistema d'absorció, que mitjançant la calor subministrada per un cremador produeix el fred necessari per mantenir els aliments. 

Organització dels productes
Per tal que els aliments es conservin sans i frescos al frigorífic, és fonamental distribuir-los correctament en els diferents departaments i vigilar que la temperatura sigui sempre l'adequada. 

La temperatura no és la mateixa a tota la nevera. En aquelles que tenen el congelador a baix, el punt més fred -a 2 graus centígrads- és el situat just a sobre dels calaixos de fruites i verdures. Per això, és convenient situar aquí els aliments més peribles, com la carn o el peix. 

Les lleixes de la porta són els punts menys freds. Solen estar a entre 10-15 graus centígrads i en ells es col·loquen els productes que no necessiten massa refrigeració, com poden ser salses (pots de maionesa, mostassa, ketchup) o mantega. 

Tots els productes que s'aconsellen conservar al frigorífic un cop oberts, els ous, pastissos, embotits o sobres s'han de col·locar a la lleixa del mig (4-5 graus) i a la de dalt (8 graus). 

Eficiència energètica
La tecnologia ha permès reduir molt el consum elèctric de les neveres. Actualment suposa aproximadament el 25% del total d'una casa. L'eficiència energètica depèn de diversos factors, com el motor, l'aïllament, el disseny o el refrigerant. 

A Europa hi ha tres nivells d'eficiència admesos per a les neveres: A, el més eficient, B i C -als congeladors els corresponen els nivells D, E, F i G. Les A resulten més cares que les B o C, però a la llarga acaben sortint més econòmiques. Els establiments d'electrodomèstics tenen l'obligació d'indicar -en l'etiquetatge o amb un adhesiu- el nivell d'eficiència energètica del frigorífic. 

Hi ha un altre distintiu més nou, Energy+, que s'atorga a aquelles neveres que tenen més eficiència que les de nivell A, malgrat encara són poques les que el porten.