Repsol YPF

L'estalvi a llarg termini i la comoditat que suposa l'ús de piles recarregables s'ha posat de manifest per la forta demanda d'energia que necessiten aquests aparells mòbils o portàtils d'alt consum i d'ús prolongat. Les bateries recarregables duren tres vegades més en dispositius de gran consum que les alcalines. Així, les piles renovables i reutilitzables es presenten com una bona elecció econòmica i ambiental. La seva tecnologia és respectuosa amb el medi ambient. Malgrat això, les piles tenen components químics que generen la seva energia. Són metalls pesats i substàncies químiques que posseeixen propietats corrosives, reactives, explosives, tòxiques i inflamables.

Una gestió ecològicament apropiada de les piles comença amb la seva tria, un producte que, com molts altres, després d'una major o menor vida útil, acabarà per transformar-se en residu. Per tant, escollir bé és decisiu, també si comprem acumuladors i bateries.

Primerament, es recomana utilitzar els aparells elèctrics connectats a la xarxa per evitar l'ús de piles. Però si la seva utilització és inevitable, és millor comprar piles recarregables. Entre els avantatges tenim l'estalvi a llarg termini i un impacte menor en el medi ambient, perquè evidentment es produeix una gran reducció en el volum de residus. L'únic desavantatge és el desemborsament inicial que cal efectuar.

Qualitat
Una qüestió important és que, tractant-se de piles recarregables, el producte sigui de bona qualitat. No és estrany trobar ofertes temptadores. Però, com saber si són aconsellables? 

D'entrada, una pila barata oferirà una menor vida útil i qualitat que una altra més cara. A això s'afegeix el probable agreujant que pot suposar que hagin sigut fabricades mitjançant un procés més contaminant i que, per consegüent, produeix piles més nocives per al medi ambient. 

Les tecnologies productives més noves són més netes, si bé també són més complexes i comporten uns costos majors. Per aquesta raó, és mediambientalment més recomanable comprar piles de marques prestigioses o procedents de països desenvolupats, on la normativa i el control sobre el procés de producció presumiblement són més estrictes. 

Es distingeixen dos tipus de piles més usuals, són les AA i les AAA. Ambdues poden ser NI-CD (Níquel-Cadmi) o NI-MH (Níquel-MetalHidrur, també denominades ecològiques). Hi ha uns números que solen acompanyar la descripció del tipus de pila que indiquen la capacitat de càrrega (mAh, que significa miliamperes hora). A més capacitat de càrrega, més temps durarà la pila abans d'haver de carregar-la de nou.

Aquests números seran més alts a les piles AA que en les AAA, per una simple qüestió de grandària. Les capacitats màximes estan entre 2.300 i 2.800 mAh per a les piles AA, i 800 i 1.000 mAh per a les piles AAA.

Menys contaminants
Per tenir la certesa que en el procés de producció o reciclatge de les piles recarregables no s’alliberaran elements molt contaminants com el mercuri, per exemple, és convenient adquirir-les amb la llegenda "Lliure de Mercuri (Hg)" o semblant.

De fet, són preferibles les piles de marques que es produeixen sota les lleis de la Comunitat Europea, EUA i el Japó, que prohibeixen la utilització d’aquest metall pesant. Les provinents del sud-est asiàtic requereixen tractaments posteriors més cars per evitar que causen danys a l'entorn. En tot cas, totes aquestes piles necessiten per al seu ús d'un carregador eficient.

Majoritàriament, les piles recarregables són un producte d'ús domèstic i, des d'aquest punt de vista, no els afecten les lleis sobre residus perillosos o industrials. Les piles i bateries usades, provinents de l'ús de joguines, electrodomèstics petits, equips de música, telèfons, ordinadors, etc., formen part dels residus domèstics. 

Les piles s'han de dipositar en els contenidors selectius, ja que contenen compostos químics que poden pertorbar negativament el medi ambient, inclosos els éssers vius, si no es rebutgen adequadament. A poc a poc està augmentant el nombre de contenidors destinats a la recollida d'aquestes piles i bateries. 

Quant a les bateries dels cotxes, les de plom-àcid, en ser substituïdes l'establiment venedor ha de fer-se càrrec de les velles.

Després de la recollida selectiva, les piles es trituren i se separen els materials, alguns es valoren i altres es converteixen en inerts per evitar que puguin contaminar el medi ambient.