Repsol YPF

Un dels problemes que troba l’usuari a l’hora de dutxar-se és ajustar la temperatura adequada de l’aigua. En el cas que tingui dues aixetes (calent i fred) haurà d’obrir més o menys les dues fins a aconseguir el grau òptim de calor. Si disposa d’aixetes monocomandament, potser reduirà el temps de prova, però en ambdós casos es malbarata aigua i energia. La temperatura dels sistemes d’escalfament està lligada a factors externs, com la demanda d’aigua calenta de manera simultània en diferents habitatges de l’immoble, la climatologia (amb les gelades les canonades poden tardar més temps a escalfar-se), els canvis de pressió de les conduccions… 
En regular la temperatura de manera manual, el consumidor depèn dels condicionants anteriors i, a vegades, la dutxa, que hauria de ser plaent, es converteix en una rutina poc agradable. A més, una vegada aconseguida la sensació tèrmica desitjada, l’usuari tendeix a no tancar l’aixeta per no haver de repetir l’operació inicial, la qual cosa suposa un malbaratament d’aigua innecessari. 

Avui dia qualsevol actuació domèstica a favor de l’estalvi d’aigua i energia es considera primordial en matèria d’ecologia, sostenibilitat i respecte al medi ambient. Per això, l’aposta per les aixetes termostàtiques és un encert en tots els sentits. Hi ha un estudi realitzat pel Comité Scientifique et Technique des Industries Climatiques, del qual es fa ressò la Fundació Ecologia i Desenvolupament (www.ecodes.org), en què es comparen les aixetes monocomandament amb les termostàtiques. Segons aquesta associació, per a l’elaboració d’aquest informe es van considerar simplement els valors de consum en la fase inicial de regulació de la temperatura, sobre una mostra de 354 habitatges de diferents tipologies. Els resultats van ser bastant bons, ja que es va constatar un estalvi de fins al 16% d’aigua enfront dels monocomandaments (per si mateix molt més eficients que les aixetes bicomandament de ruleta). La reducció de consum elèctric va oscil•lar entre un 7 i un 17%.

Funcionament i tipologies

El mercat ofereix molts tipus d’aixetes termostàtiques, ja que les empreses estan contínuament innovant a partir d’un producte que ha revolucionat els hàbits dels consumidors. Alguns sistemes d’avantguarda inclouen tot tipus de dispositius a fi d’aconseguir més confort per a l’usuari i percentatges més alts d’estalvi d’aigua i energia. Aquests incorporen reguladors de cabal, sensors que mantenen l’aixeta freda al tacte encara que circuli l’aigua calenta, i botons de seguretat que bloquegen la temperatura a 38ºC. Com més sofisticat és el model més encareix el seu preu. No obstant això, l’avanç del desenvolupament tecnològic de les aixetes termostàtiques en els últims anys ha propiciat que el seu cost es redueixi i que aquest sigui semblant al dels mescladors monocomandaments. De fet, algunes empreses ja ofereixen kits termostàtics per substituir el cartutx ceràmic dels monocomandaments. D’aquesta manera, es pot convertir d’una manera senzilla un monocomandament tradicional en una aixeta termostàtica, amb els avantatges que això genera.

Malgrat les diferències entre unes i altres en virtut de la tecnologia aplicada, el revestiment, els detalls o el disseny, pràcticament tota les aixetes termostàtiques es basen en l’ús de materials termosensibles (diferents categories de metalls) que es contreuen o expandeixen segons la temperatura. Les solucions habituals disposen a més d’un diafragma amb fluid volàtil i un sistema de càpsula de cera. L’ajust perfecte d’aquests mecanismes aconsegueix el control correcte de la temperatura i evita els canvis bruscos. Així, l’usuari, un cop ha preseleccionat la temperatura amb el comandament, pot oblidar-se’n, ensabonar-se amb l’aixeta tancada i activar-la novament per a l’esbandida. 

La substitució d’una aixeta tradicional per una de termostàtica no és complicat per a una persona que tingui certa perícia en les activitats de bricolatge. Algunes marques inclouen instruccions bones amb recomanacions precises sobre els passos correctes: desmuntatge de l’aixeta antiga i muntatge de la nova (col•locació d’escuts, ajust de femelles i col•locació de l’aixeta). Tres consells abans de llançar-se a la tasca: tancar la clau general d’aigua calenta i freda, comptar amb una clau anglesa i ajustar correctament totes les peces. 

Articles relacionats:
> Com moblar el bany
> El Feng Shui, una manera harmònica de decorar