Repsol YPF

Les plaques de vidre temperat han portat el disseny a les cuines de gas i també han aportat beneficis pel que fa a la neteja, ja que en ser un material més llis que la base metal·litzada, el seu manteniment és molt senzill. Sols cal passar una baieta humitejada i queden perfectes. L’aposta per aquest nou model dels fabricants de cuina és atribuïble a la necessitat d’innovar en la parcel·la de cocció a gas, ja que a diferència del que es va pensar amb la irrupció de les vitroceràmiques, les plaques de gas han mantingut el seu espai en el mercat, encara que amb menor quota que fa vint anys. No obstant això, aquesta reducció de la quota les ha convertit en una espècie resistent enfront de les modes i tendències amb una important legió d’incondicionals que prefereixen el gas sobre altres alternatives. Bona part dels xefs considera el gas l’energia perfecta per a donar el punt òptim a les coccions. Les raons que argumenten en defensa de tal afirmació són: l’aspecte visual de la flama; la immediatesa en la pujada o baixada, de manera que s’adquireix un major control sobre les coccions, i la possibilitat d’emprar qualsevol bateria de cuina. 

Per a públic tan fidel, les empreses desenvolupen nous models i versions de les plaques de cocció tradicionals, i així les actuals ofereixen infinitat de millores, entre les que destaquen: la gran varietat de formats, el dispositiu de seguretat gasStop, l’avisador acústic, la desconnexió electrònica de seguretat, la màxima estabilitat de les graelles de ferro colat (poden incorporar amortidors de cautxú per evitar ratlladures a la placa), l’indicador de calor residual en totes la zones, la vàlvula de seguretat per a nens, i la col·locació dels botons o comandaments sobre la superfície de la placa, entre altres. 

Característiques del vidre temperat 
El vidre temperat s’empra en aplicacions on pugui haver-hi riscos per accidents causats per ruptura de vidre, com la construcció d’edificis i la fabricació de vehicles i electrodomèstics. És un vidre molt més resistent als impactes i als canvis bruscos de temperatura que el vidre convencional, ja que compta amb una capa de compressió major o igual a 1.000 psi en la part externa i de 9.700 psi a la part interna (psi és una unitat de mesura de pressió del sistema anglès; les seves sigles corresponen als termes pound square inch, que en català es tradueixen per lliura per polzada).  

Abans del procés de temperat, a aquests vidres se’ls poden fer talls, perforacions, esmerilacions i, per descomptat, també es poden laminar. D’aquesta manera s’aconsegueixen acabats diversos i apropiats als diferents usos i necessitats. És molt segur, ja que si es trenca, el vidre es fragmenta en trocets petits, pràcticament inofensius, que eviten danys i lesions.  

Generalment, el vidre temperat sol presentar un logotip de pintura ceràmica que garanteix i certifica el procés a què ha estat sotmès, a través del qual aconsegueix diferències significatives en el seu patró de fragmentació i en els seus nivells de resistència mecànica i tèrmica, respecte a un vidre convencional. 

Art i disseny a les cuines de gas
Amb la incorporació de les plaques de vidre temperat, les cuines de gas del segle XXI ofereixen una imatge molt més competitiva, d’acord amb les tendències actuals de disseny. Els nous models combinen el sistema més professional de cocció (a gas) i la innovació, a través d’aquestes superfícies modernes i resistents, que habitualment inclouen tot tipus de sistemes de seguretat i prestacions tecnològiques d’avantguarda. 

Prestigioses empreses d’electrodomèstics s’han especialitzat en la fabricació de cuines “retro”, aparells d’estil antic, amb una imatge sorprenent i espectacular, que fascinen l’usuari i s’adapten a qualsevol llar, amb independència de l’estil decoratiu. Aquestes cuines, que se situen en la gamma més alta del mercat, solen utilitzar gas, energia econòmica, ecològica i neta. 

Sense arribar a un rang tan elevat de mercat, alguns fabricants amb plaques de cuines de totes les gammes, han triat les de gas per presentar models artísticament i realment originals. És el que va fer la coneguda signatura Balay durant la celebració de la Fira Internacional d’Art Contemporani ARCO, en la seva edició de l’any 2004. Balay va exhibir una cuina de gas de la mà de l’artista espanyol Mateo Maté, en la qual s’havia modificat un dels seus cremadors donant-li la forma de la península Ibèrica. Que prenguin nota els dissenyadors, els joves talents i la indústria. La imaginació i la creativitat tenen molt a aportar encara a les cuines de gas. 

Articles relacionats:
> Revisió de gas butà a la llar
> Les escombraries es converteixen en llum: el biogàs