Repsol YPF

Tot està pensat per rendibilitzar al màxim els recursos naturals.
Una veritable casa bioclimàtica, aquella que es projecta per satisfer les necessitats de confort dels seus habitants aprofitant les condicions del medi ambient que l'envolta, fa molta atenció a qüestions com el confort tèrmic i d'humitat, així com a l'adequada qualitat de l'aire. Però ni el concepte ni les seves aplicacions no són nous; la majoria de les construccions tradicionals s'han erigit seguint principis bioclimàtics. Es tracta d'aplicar el sentit comú a l'arquitectura, és a dir, tenir en compte factors com l'orientació i la ventilació per poder parlar d'habitatge bioclimàtic. Afortunadament, dia a dia els criteris ecològics estan creixent i formen part del nombre d'edificacions. A més, gràcies als avenços tecnològics, una llar així avui en dia està preparada per servir-se de l'energia solar, distribuir-la a totes les estances i emmagatzemar-la per respondre a les necessitats de consum dels seus habitants. Climatització autosuficient
Tècnicament, és possible aconseguir que una casa bioclimàtica sigui energèticament autosuficient. A la teulada és on es capta i es transforma la radiació de l'astre rei. La temperatura es regula, en general, per convecció natural, un sistema que facilita que l'aire calent es traslladi fins a l'altre extrem de l'habitatge. Mitjançant el sistema solar tèrmic s'utilitza la calor que desprèn el sol per obtenir aigua calenta i calefacció. També és possible usar la calor del sol per refrigerar la casa mitjançant màquines d'absorció. Un altre element fonamental en un edifici capaç d'aprofitar la natura a favor seu és la vegetació del jardí. És important escollir plantes que no necessitin adobs ni atencions especials i establir un règim de reg que s'autoproveeixi simplement amb l'aigua de la pluja recollida en petits tancs. Terrasses, porxos, jardins, patis i hivernacles... Tots són importants. Però el pati és un dels elements primordials dins de l'estratègia bioclimàtica i del qual no solament es gaudeix en l'època estival. També s'utilitza durant els mesos d'hivern quan s'aconsegueix que sigui obert o tancat depenent de la temperatura exterior. És sorprenent veure com estudiant les condicions climàtiques de l'entorn es poden aconseguir, de vegades sense cap tipus d'instal·lació complementària o amb petits suports, habitatges autosuficients respecte a la seva climatització. Els artífexs d'aquests habitatges consideren que amb una casa bioclimàtica adaptada al clima circumdant en la meitat de les capitals espanyoles no seria necessària la calefacció i només en una dotzena faria falta refrigeració. Pel mateix preu
Una casa bioclimàtica pot conservar-se fresca a l'estiu i preservar la calor durant l'hivern. I no té per què ser més cara ni tractar-se d'un habitatge unifamiliar. Almenys això diuen els experts, que també afirmen que consumeixen entre la meitat i el 80% de l'energia que necessitaria una edificació normal. Cada vegada és més viable comercialment parlant la construcció d'habitatges amb un grau de contaminació ambiental menor. El secret de l'arquitectura sostenible és senzill, consisteix a recuperar els valors de l'arquitectura tradicional i aprofitar els avenços tecnològics.
El preu d'aquest tipus de construccions varia segons la seva ubicació, característiques i dimensions, el mateix que succeeix amb els habitatges convencionals. Tanmateix, si en igualtat de condicions comparem un habitatge a l'ús amb un de bioclimàtic, en principi, el seu cost no ha de ser més elevat, a tot estirar podria ser un 12% més car per l'ús de materials d'aïllament millors. En qualsevol cas, aquest sobrecost a la llarga valdria la pena per l'estalvi que en conseqüència s'aconsegueix quant a consum d'energia. Aquest estalvi, segons els arquitectes, permet amortitzar el cost extra de l'obra en uns 3 anys. A continuació s'exposen algunes de les característiques que ha de complir una edificació per considerar-la bioclimàtica: - Que la seva ubicació atengui el clima i la morfologia del terreny, així com la vegetació pròpia del lloc.
- Que el seu procés de construcció sigui respectuós amb l'entorn.
- Que la distribució d'espais respongui a consideracions funcionals i d'estalvi energètic i que esgoti totes els recursos passius (finestrals, orientació, aïllants...) que permetin regular la temperatura de l'interior.
- Que no empri materials tòxics com el PVC.
- Que optimitzi el consum d'aigua.
- Que implanti les energies renovables disponibles.
- Que procuri la recuperació de residus i/o depuració dels seus abocaments. Els ecohabitatges o habitatges ecològics disposen de totes les bases per aconseguir una harmonia més gran entre l'home i la natura: orientació, tecnologia, disseny i materials arquitectònics per aïllar l'interior de temperatures baixes i sorolls. A més, en alguns ajuntaments es concedeixen ajuts econòmics per construir o adquirir aquest tipus de cases.