Repsol YPF

Rebaixar les emissions de gasos com el CO2 forma part de la lluita contra l’escalfament de la Terra i els edificis juguen un paper primordial. Més o menys la meitat de l’energia total consumida es destina a les edificacions.

Les persones som usuàries de més d’un edifici: el nostre habitatge, el lloc de treball i d’estudi, les construccions en què es presten serveis públics... El desenvolupament i la demanda de nivells de vida més alts ha produït una tendència alcista en el consum energètic mundial. No obstant això, es poden aconseguir ambients climàticament confortables i racionalitzar la despesa energètica.

Forma part de la casa

L’ús d’aquestes tècniques no significa renunciar al subministrament d’energia, encara que adoptar pautes de consum raonables és fàcil si aquestes es basen en un conjunt de factors basats en el disseny bioclimàtic, en el qual té una especial rellevància el condicionament passiu. Els elements responsables d’aquesta climatització tenen com a objectiu millorar el comportament tèrmic de les edificacions. Influeixen sobre la temperatura, aprofiten la radiació, minimitzen el moviment de l’aire, etc., i aconsegueixen així més benestar.

La climatització passiva es basa en conceptes bàsics de la termodinàmica, les lleis de la qual expliquen la manera natural de fluir de la calor. Potenciar els sistemes passius, en definitiva, suposa caminar cap a una climatització menys artificial. 

Consells pràctics

Els sistemes de climatització passiva formen part de l’obra arquitectònica. No obstant això, pel que fa a la construcció, durant anys, a l’hora de dissenyar un edifici s’han obviat les variables climàtiques de l’entorn en què s’anava a fer realitat. D’altra banda, la tipologia dels habitatges és molt àmplia. En tot cas, les cases centenàries, a causa de l’amplària dels murs, i els pisos interiors ofereixen, per exemple, millor comportament tèrmic que els àtics, molt exposats al fred a l’hivern i a la calor a l’estiu. Perquè l’efectivitat dels sistemes aplicats depèn principalment de la diferència de temperatura entre l’aire de l’ambient i la font de calor o refredament, de la intensitat del flux tèrmic i de la possibilitat que es mantingui la temperatura. 

Els mètodes evaporatiu, radiatiu i de contacte amb el sòl són els sistemes passius d’escalfament i refredament més utilitzats en les construccions. Dit d’una altra manera, les cases tradicionals en els llocs càlids compten amb patis i porxos, que tenen un paper refrescant en la ventilació natural. L’orientació sud fa possible un estalvi energètic perquè proporciona calefacció solar passiva i una bona il•luminació natural. Segons la ubicació de l’habitatge i de les característiques climàtiques de la zona pot ser interessant ampliar o reduir la superfície que està exposada al sol del migdia. Les parets i sostres amb cambra d’aire també milloren l’ambient intern.

En alguns casos pot ser convenient condicionar les portes i finestres amb rivets, silicona o faldons, o fins i tot substituir-les per unes de noves. No hem de menysprear el paper que juguen persianes i cortines. Ben tancades, impedeixen que s’escapi la calor i que entri el sol quan més escalfa. 

L’estalvi energètic que s’aconsegueix depèn molt de les característiques de la nostra casa. Però una aposta pel condicionament passiu és tan rendible que qualsevol inversió, encara que d’entrada paregui elevada, s’amortitza de seguida, no sols en l’aspecte mediambiental sinó també econòmicament. Es calcula que la despesa en calefacció, climatització i aigua calenta en un habitatge de 120 metres quadrats s’acosta als 150 euros al mes. Aquest import es pot rebaixar considerablement. 

Articles relacionats

- La casa bioclimàtica