Repsol YPF

Davant de les cada vegada més nombroses advertències entorn d’un canvi climàtic de conseqüències difícils de preveure, es fa imprescindible la necessitat de cercar solucions que siguin efectivament i econòmicament viables. Una de les més enginyoses i sorprenents és la de capturar el CO2 i desar-lo a gran profunditat sota terra, on sigui innocu i restaria emmagatzemat sense riscos de manera indefinida. Encara que paregui ciència-ficció, la veritat és que s’aplica des de fa dècades a petita escala i hi ha actualment diversos prototips en funcionament, així com projectes més ambiciosos que seran posats en pràctica en els propers anys. 

Per exemple, un programa denominat Sacs, que compta amb el suport de la Comissió Europea, està injectant ja aquest gas a mil metres de profunditat en una plataforma del mar del Nord. D’aquesta manera, s’impedeix no sols l’emissió a l’atmosfera, sinó que, a més, en augmentar la pressió del jaciment, facilita l’extracció de petroli. Per la seva banda, als Estats Units el Departament d’Energia ha posat en marxa un projecte d’una planta prototip de carbó per a la producció d’electricitat i hidrogen. Inicialment retindrà el 90% d’aquest gas en formacions geològiques profundes, encara que s’espera, a més llarg termini, que n’arribi a capturar la totalitat. 

On emmagatzemar-lo un cop capturat?

Segons els càlculs duts a terme, la profunditat a la qual ha de situar-se és entre els 800 i els 2.500 metres sota terra. Els jaciments de petroli i gas, ja estiguin actius o esgotats, així com els aqüífers profunds i els llits carbonífers que no estiguin sent utilitzats són els candidats idonis per a emmagatzemar-hi el CO2. Per les seves característiques geològiques garanteixen un aïllament a llarg termini i, a més, a aquestes profunditats el CO2 adquireix tal densitat, a causa de la temperatura i la pressió, que arriba a disminuir el volum que ocupa en centenars de vegades, la qual cosa permet introduir fàcilment enormes quantitats. L’Agència Internacional de l’Energia (IEA) ha estimat que, només en jaciments esgotats, es podrien emmagatzemar 920.000 Mt de CO2, la qual cosa suposa al voltant del 45% de les emissions en tot el món fins al 2050. 
 
Davant del temor que es poguessin produir fuites graduals a l’atmosfera, l’Informe de l’IPCC sobre Captura i Emmagatzemament de CO2 afirma que quan s’injecta en una formació geològica, el CO2 resta emmagatzemat durant un termini comprés entre 10.000 i 10.000.000 d’anys. Un termini de temps tan ampli que permet considerar aquest sistema com una de les opcions més segures per al futur. 

Articles relacionats

- Els cotxes redueixen les seves emissions

- Cogeneració, l'energia del futur