Repsol YPF

L’autogàs és una mescla especial per a l’automoció del gas liquat del petroli (GLP). La combinació es compon de butà (C4H10) i propà (C3H8) i està definida a nivell europeu per la norma UNE EN 589. El contingut mínim de propà ha de ser un 20% i el contingut màxim de butà d’un 80%. El proveïment es pot efectuar en estacions de servei preparades per a proveir d’autogàs els vehicles. 

Aquest combustible s’extreu com a part del refinament del petroli o a partir de jaciments de gas natural. El seu estat a temperatura ambient i a pressió atmosfèrica 1 és gasós. Per obtenir líquid a pressió atmosfèrica, la temperatura del butà ha de ser inferior a -0,5° C i la del propà a -42,2° C. En canvi, per obtenir líquid a temperatura ambient, s’ha de sotmetre l’autogàs a pressió, d’unes 2 atmosferes aproximadament. La seva disponibilitat, gràcies a una tecnologia d’emmagatzemament, distribució i consum plenament desenvolupada, és immediata.

Avantatges
Si es compara l’autogàs amb el dièsel les seves emissions d’òxids de nitrogen (NOx) són inferiors en un 90% i les de partícules en un 97,5%. Un altre dels avantatges d’aquest combustible són les baixes emissions de CO2 -considerat el principal culpable de l’efecte hivernacle que provoca l’escalfament de l’atmosfera-, i la reducció a la meitat en el nivell de sorolls respecte als motors dièsel. Un vehicle alimentat amb autogàs obté pràcticament els mateixos rendiments i potències que amb gasolina, i tot això a un preu molt més baix.

Aquests són alguns dels motius pels quals els taxis de Madrid, entre altres col•lectius, també volen impulsar l’ús d’aquest carburant, com a energia més neta i eficient. El seu consum contribueix a la sostenibilitat en la mesura que ajuda a millorar la qualitat de l’aire de la ciutat. Als avantatges mediambientals i de diversificació energètica s’afegeix l’estalvi econòmic que comporta el seu ús. 

Segons l’Associació d’Operadors de Gasos Liquats del Petroli, la majoria dels països del nostre entorn aposten per l’autogàs. La generalització d’aquest combustible en el transport públic afavoreix el compliment de les directives sobre la qualitat de l’aire de la Unió Europea. A més, si s’estén, es farà realitat l’interès de la Comissió Europea per a l’any 2020 que el GLP d’automoció representi el 5% del total de l’energia consumida en el sector del transport a Europa.

Vehicles bi-fuel
Pot funcionar amb autogàs qualsevol vehicle dotat de motor d’explosió d’encesa per espurna (motors de gasolina, no dièsel.) Els anomenats vehicles bi-fuel són capaços d’utilitzar indistintament aquest GLP com a carburant o gasolina, amb una seguretat total.

Perquè un vehicle pugui consumir autogàs ha de disposar d’un equip específic d’emmagatzemament i alimentació, que està format principalment per un dipòsit per al gas en estat líquid, un vaporitzador, una xarxa de canonades, un dispositiu d’injecció i una unitat electrònica de control. Alguns fabricants d’automòbils comercialitzen vehicles bi-fuel de sèrie en els quals no cal realitzar cap transformació.

El conductor decideix quin combustible utilitzarà simplement accionant un polsador, sense necessitat que el vehicle estigui aturat i sense que es noti cap canvi en la conducció. Si un dels combustibles s’esgota, el motor passa automàticament a alimentar-se amb l’altre.

Hi ha molts altres vehicles, com els carretons elevadors, que poden funcionar amb un subministrament de GLP. Aquest tipus de màquines tenen un cost menor, més vida, s’alimenten d’un combustible més barat, tenen menys despeses de manteniment, es plena el dipòsit en menys temps i gaudeixen de més autonomia que les elèctriques. Enfront dels carretons de gasoil, a més del que hem dit, les d’autogás són menys contaminants i més silencioses.

Per tot això, podem concloure que l’ús de l’autogàs com a carburant permet importants estalvis econòmics i mediambientals.

Articles relacionats:

- Els cotxes redueixen les seves emissions

- Reciclatge de bateries d'automòbil