Repsol YPF

Si parlem del canvi climàtic és d’obligada menció el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), un organisme dependent de l’ONU format per més de 2.000 científics de tot el món que regularment publica informes sobre l’escalfament global i el seu origen antropogènic. És a dir, és l’acció humana, mitjançant l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, principalment CO2 i metà, la que estaria provocant un desequilibri en el clima mundial que podria tenir conseqüències dramàtiques en tan sols uns anys. 

No obstant això, com en tants altres assumptes d’actualitat, hi ha veus discrepants i científics que qüestionen la fiabilitat a llarg termini dels models de previsió del clima que es manegen, dubten de quina és la part del canvi que es deu exclusivament a l’augment del CO2 i fins i tot rebutgen que un augment global de la temperatura tingui realment els catastròfics efectes a llarg termini que sovint es pronostiquen. 

Així per exemple, el geògraf i autor de “Historia del Clima de la Tierra” Antón Uriarte assenyala que la temperatura global és actualment més baixa que en èpoques anteriors, fins i tot dins de la història humana, com en el denominat “òptim clima medieval” i critica que des dels mitjans de comunicació es vinculi al canvi climàtic qualsevol desastre natural que es produeixi en el món, ignorant-ne les vertaderes causes i creant alarmisme. A més, afirma que les variacions a l’alça (0,7 graus durant el passat segle), que s’han produït sempre en el planeta han comportat un augment de la biomassa, és a dir, un creixement de la massa forestal i de les collites, per la qual cosa segons ell els pronòstics d’un planeta afectat per la desertització no tindrien base real. 

Les taques solars

Científics del Centre Nacional Espacial de Dinamarca sostenen per la seva banda que un factor independent de l’augment de CO2 estaria en la variació del camp magnètic solar, que exerceix d’escut enfront dels rajos còsmics provinents d’altres estrelles, que provoquen un augment de la densitat de núvols, i la consegüent baixada de temperatures. D’acord amb aquest plantejament, existiria una relació entre l’aparició cíclica de taques solars que alteren aquest camp magnètic i el clima terrestre. No obstant això, des de l’IPCC han respost que les dades disponibles no avalen aquesta hipòtesi. 
 
Mesures preventives

En qualsevol cas, l’acord tant entre la comunitat científica com entre l’opinió pública entorn de les tesis de l’IPCC està molt estès, per la qual cosa molts governs estan començant a plantejar mesures correctores per als pròxims anys. Respecte a les mesures per a pal·liar l’emissió de CO2, es considera que una millora en l’eficiència tecnològica permetrà reduir el consum d’energia en tots els àmbits. 

Més concretament, els dirigents de França i el Regne Unit han expressat recentment la seva voluntat de potenciar l’ús de l’energia nuclear, mentre que en altres països, com Espanya, durant els últims anys s’ha experimentat un augment en l’ús d’energies renovables. 

Articles relacionats

- Què és l'empremta ecològica?

- Els cotxes redueixen les seves emissions