Repsol YPF

En definitiva, l’empremta ecològica s’estableix com a vincle quantitatiu entre les repercussions ambientals i les formes de vida. El fet de tenir-la en compte ha propiciat alguns canvis de comportament en activitats com el transport i el consum energètic. 

Indicador ambiental
La metodologia de càlcul d’aquest indicador ambiental que mostra l’impacte que exerceix una comunitat humana sobre el seu entorn ha de valorar necessàriament els recursos consumits i els residus generats per una població determinada amb una manera de vida específica en una àrea concreta. 

La teoria va ser formulada el 1996 a Canadà per William Reés i Mathis Wackernagel en la School for Community and Regional Planning (Escola per a la Planificació Comunitària i Regional) de la Universitat de la Columbia Britànica. S’encarrega de registrar el consum en diferents categories (conreus, pastos, boscos, mar, terreny construït i àrees d’absorció de CO2) i transformar-lo en la superfície biològica productiva apropiada a través d’índexs de productivitat. 

Per trobar el resultat es va definir el concepte d’"empremta individual" per a cada recurs. Així, l’àrea apropiada per capita per a la producció de cada article de consum és igual al consum mitjà anual d’aquest article dividit per la seva productivitat mitjana o rendiment.

Resultat: dèficit ecològic
Fruit d’aquests càlculs complexos, que s’han explicat aquí de manera molt succinta, se sol obtenir un dèficit ecològic en un lloc determinat com a resultat de la diferència entre l’àrea disponible (capacitat de càrrega) i l’àrea consumida (empremta ecològica). D’aquesta manera es mostra numèricament la continuada sobreexplotació del capital natural i la palpable incapacitat de regeneració de la Terra.

La capacitat de càrrega informa de la màxima explotació a què pot ser sotmès un terreny sense danyar de manera permanent la seva productivitat. Per estimar la capacitat de càrrega del planeta es tenen en compte els 11.300 milions d’hectàrees de terreny productiu i l’espai marí. Si la població mundial és de 6.100 milions de persones, a cada ésser humà li corresponen 0,25 Ha de cultiu, 0,6 Ha de pastos, 0,6 Ha de bosc, 0,5 Ha de mar i 0,03 Ha construïdes. El total és de 2 Ha per habitant i any. Si a això se li resta el 12% per a la biodiversitat, tenim un 1,75 Ha/habitant. 

L’empremta ecològica mitjana global, que mesura en hectàrees la superfície de terreny consumida per habitant i any, el 1997 era de 2,8 Ha/habitant, és a dir 2/3 per damunt de la capacitat de càrrega (0,8 Ha de cultiu, 1,5 Ha de pastos, 0,5 Ha de bosc, 0,2 Ha de mar, 0,1 Ha construïdes i 1,7 Ha d’absorció de CO2). Una hectàrea és aproximadament l’àrea d’un camp de futbol.

Experts de l’organització Redefining Progress, entre altres, han trobat les empremtes ecològiques dels diversos països del món. Crida l’atenció el dèficit de països com els Estats Units, Anglaterra, Dinamarca, Noruega, Holanda, França, Alemanya, Japó, Itàlia o Espanya.

Des de la formulació de la teoria la situació no ha millorat gaire. Dades de l’Informe Planeta Viu 2004, elaborat per WWF/Adena, revelen que llavors l’empremta global era de 2,2 hectàrees per persona i any, mentre la capacitat de càrrega era d’1,8. En aquesta data es consumia un 20% més del que la natura pot produir. 

L’empremta ecològica incideix en el fet que hi ha una relació directa entre els hàbits i els tipus de vida i els problemes mediambientals. Trobar aquest indicador ajuda a visualitzar la influència de cada individu. Per reduir l’empremta ecològica és imprescindible que el món desenvolupat comenci a canviar els hàbits de vida i consum.

Però, encara que l’índex contempla múltiples impactes, d’altres, com l’erosió, la contaminació del sòl, de l’aigua i de l’atmosfera (excepte el CO2), s’obvien. D’altra banda, s’assumeix que en la pràctica la productivitat del sòl agrícola, ramader i forestal no disminueix.

Fins i tot amb els marges d’error, aquest instrument posa de manifest un permanent estat de sobreexplotació al planeta. A més, es preveu que la pressió sobre els recursos augmenti segons els països es desenvolupin i consumeixin més, fins al punt que si tot el món visqués com un nord-americà mitjà la humanitat necessitaria tres planetes. 

Articles relacionats:
> Carnet de Kyoto
> El DNI electrònic,identitat digital