Repsol YPF

Les hidroelèctriques són les centrals que es valen de la força de l’aigua per obtenir energia mecànica, que després transformen en energia elèctrica. El seu funcionament és senzill: des d’una presa o pantà es condueix l’aigua a través de canonades, regulant el seu cabal per controlar la potència i que en passar mogui unes turbines, connectades a un generador. Principalment, es distingeixen tres tipus de centrals: les fluents, que no reutilitzen el cabal que aporten els rius; de bombament mixt i les hidràuliques regulars. 

Totes utilitzen els salts d’aigua que s’han construït en llits que proporciona la natura. Per tant, l’electricitat produïda en els centrals hidroelèctriques és una energia renovable, escassament contaminant i amb baixos costos de manteniment. D’altra banda, els embassaments són instal·lacions duradores per a l’abastiment hídric de què es beneficia també l’agricultura, entre altres àmbits. 

Entre els inconvenients destaca que la seva disponibilitat depèn dels factors climatològics, a més que el cost per megawatt és elevat i el trasllat de l’energia, car. 

Disponibilitat subjecta al clima
És evident que la sequera afecta negativament la producció d’electricitat. Quan les reserves d’aigua embassada presenten valors crítics es ressent la generació elèctrica d’origen hidràulic. Quan hi ha sequera, les preses alliberen un cabal molt limitat, la major part del qual es destina a l’abastiment d’aigua de boca, a regs i al manteniment del cabal ecològic. Aquest és el panorama que queda després de les deficiències que es registren en els nivells de pluges en algunes zones del país. 

Per exemple, un any més la sequera deixa sota mínims la producció hidroelèctrica de la conca de l’Ebre. L’any passat, la generació d’energia no va arribar de gener a agost ni tan sols el 30% de la producció potencial de les més de 250 centrals emplaçades als seus rius. Algunes van quedar fora de servei per falta de cabal als rius. 

Les hidroelèctriques de la conca de l’Ebre van generar l’exercici de 2006 només 4.000 milions de kilowatts/hora quan, en volums pluviomètrics normals, haurien d’haver superat els 12.000. La caiguda del volum d’energia produït va provenir fins i tot de les centrals de cicle reversible, aquelles en què l’aigua és turbinada més d’una vegada després de bombar-la. En el cas d’Extremadura, els salts d’aigua en els últims anys a penes aporten el 5% de l’energia elèctrica consumida.

Un altra dada: la sequera per la qual travessa Espanya en general va fer que la producció hidroelèctrica disminuís l’any 2004 un 35,6%, de 29.777 GW/h a 19.170. L’escassetat de pluges va originar que les centrals hidroelèctriques tinguessin unes possibilitats teòriques de treball inferiors en un 55% al valor històric mitjà.

Demanda sostinguda
Aquest descens de la producció hidroelèctrica es dóna en un context que tendeix a l’augment de la demanda. Mentre descendeix la producció, les necessitats energètiques de les llars, indústries i explotacions de qualsevol tipus creixen o es mantenen en índexs molt alts. Les centrals nuclears i tèrmiques, juntament amb la cada vegada més ordinària aportació d’electricitat eòlica, s’encarreguen de suplir aquesta carència d’energia hidràulica.

La falta de pluges ha influït en l’evolució de les empreses elèctriques, la producció de la qual, mitjançant combustibles fòssils, puja per a compensar la caiguda de la hidroelèctrica. Però l’augment de producció en els centrals tèrmiques i nuclears comporta un consegüent increment de la contaminació i l’emissió a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle. 

L’impacte de la sequera crida l’atenció si es té en compte que la potència hidràulica instal·lada és, en regions com Extremadura, major que la nuclear en règim ordinari. Amb vista al futur, els projectes d’energia solar i eòlica es perfilen com una solució a la dependència energètica de l’energia nuclear i la tèrmica.