Repsol YPF

 
Per començar és imprescindible desembalar el paquet classificant i separant les diferents peces del moble així com totes les ferramentes que incorpora per identificar-los correctament i col·locar-los segons l'ordre establert pel fabricant.
 
Caldrà fer aquesta tasca al mateix temps que es llegeixen les instruccions i es comprova que el paquet té tots els elements que hi apareixen. Amb tot en ordre i perfectament organitzat, caldrà sumar a les peces i ferramentes les eines necessàries per al muntatge del moble. Les més habituals seran un martell o maça de goma, un joc de tornavisos, unes tenalles, unes alicates i un punxó per marcar.
 
Abans de posar fil a l'agulla, és recomanable valorar algunes qüestions, com l'ús de cola o goma fixadora per fer algunes unions, la conveniència de subjectar el moble a la paret, sobretot si té gran altura, i la ubicació del moble, ja que és possible que on hagi de situar-se hi hagi elements que n'impedeixin la col·locació com un entornpeu, un endoll o una clavilla de telèfon, per exemple.
 
En els últims supòsits, el millor serà eliminar l'entornpeu del lloc on anirà el moble i canviar els endolls i clavilles de lloc o fer un orifici en la posterior del moble perquè puguin continuar operatius.
 
Respecte a la cola o goma fixadora, la seva aplicació impedirà que el moble pugui tornar a desmuntar-se, per la qual cosa si no és estrictament necessari, no serà aconsellable la seva utilització, tret que el fabricant ho estableixi com a prioritari per a la fixació d'algunes peces concretes.
 
Per millorar la subjecció del moble a la paret i dotar-lo de més habilitat, caldrà col·locar per dalt petits escaires que es cargolaran a la paret. Si el moble és molt pesat, el més recomanable és fixar a la paret un perfil d'alumini en forma de "L" que actuarà com a suport sobre el qual descansarà part del pes.
 
En el cas que el moble incorpori darrere, cal prestar especial atenció a què quedi ben muntada, ja que en cas contrari influirà negativament sobre l'acoblament de la resta de les peces (portes, baldes, calaixos).
 
Si hi ha prou espai a l'habitació, el més aconsellable és col·locar la part del darrere amb el moble tombat al terra perquè pugui clavar-se adequadament amb grapes o petits claus. Si l'única possibilitat és fixar la part del darrere amb el moble dempeus, cal assegurar-se que aquest quedi perfectament quadrat i anivellat.
 
En general, aquestes són les principals dificultats amb què sol trobar-se l'aficionat en fer aquesta activitat.  Davant de qualsevol altre dubte o complicació, cal tenir paciència, llegir les instruccions tantes vegades com sigui necessàries i si no s'obtenen respostes, el millor serà apropar-se a la botiga de bricolatge i consultar directament els professionals.
 
Les ferramentes més freqüents
El coneixement de les ferramentes que solen incorporar els mobles en equip és un aspecte fonamental per obtenir un perfecte acoblament de les diferents peces. Entre els més habituals destaquen els següents:
 
Cargols: els més freqüents són els de clau Allen, perfectes per a les unions de taulers, i els de rosca mètrica o tirafons, emprats per fixar frontisses i guies principalment.
 
Espigues o clavilles: és un tipus de ferramenta que s'empra amb cola, per la qual cosa s'utilitza per acoblar taulers no desmuntables. Després de l'aplicació de la cola a l'orifici s'introdueix l'espiga i es reforça la unió colpejant amb la maça de goma.
 
Frontisses: hi ha al mercat infinitat de frontisses que s'utilitzen principalment per a portes i tapes, i que normalment són regulables en altura i en amplada. El més comú és que les diferents portes incorporin les frontisses. Caldrà col·locar-les en els suports de frontisses adjudicats al moble i estrènyer-se, primer el cargol posterior i després l'anterior, fins a aconseguir-ne la regulació adequada perquè la porta quedi perfectament encaixada.
 
Tensors: es componen d'un cargol allargat amb cap i coll estret que es cargola sobre un renec de plàstic que ja ve incorporat al tauler. Són perfectes per acoblar taulers en escaire.
 
Guies: són imprescindibles per al muntatge de caixes i de baldes extraïbles. Existeixen diferents formats, però els més habituals són els metàl·lics.
 
Mètopes: són els elements de subjecció de les baldes que no van fixes. S'introdueixen als orificis oportuns de manera que les baldes es recolzen sobre elles millorant-ne així la subjecció i l'estabilitat.