Repsol YPF

 
No és una tasca fàcil per a un aficionat al bricolatge, però si se segueixen els passos correctes es poden afrontar dissenys senzills o, almenys, es pot plantejar una proposta específica i concreta al fuster per aconseguir un armari absolutament personalitzat.
 
Tots els interiors d'armari inclouen mòduls de prestatges, calaixeres i barra de penjar. Aquests serien els elements mínims per fer una distribució coherent. Però el més aconsellable serà incrementar els espais i sumar un buit superior que faci de maleter, un sabater i diverses divisions verticals.
 
Si l'armari té prou alçada, l'espai-maleter resulta imprescindible per guardar roba d'altres temporades, bosses de viatge i qualsevol element que no s'utilitzi freqüentment. Perquè aquest buit superior tingui prou consistència, serà recomanable dissenyar tantes divisions verticals com portes incorpori el davant de l'armari. D'aquesta manera, a més d'establir clares separacions que contribuiran a millorar l'organització, l'estructura guanyarà solidesa.
 
Pel que fa a les calaixeres, se n'hi poden posar tantes com vulgui l'usuari depenent de la capacitat de l'armari, però cal tenir en compte una sèrie de punts abans de llançar-se a propostes poc funcionals. Si el nombre de calaixos és excessiu, la roba que penja de la barra pot tocar-los, cosa innecessària i perjudicial per a les peces de roba. El més pràctic serà col·locar tants calaixos com permeti la part inferior sense que la roba els fregui.
 
Cal valorar també que l'alçada de cada calaix no ha de ser de menys de quinze centímetres i que el millor és que incorporin guies metàl·liques per facilitar-ne l'obertura i tancament.
 
Respecte a la barra de penjar, s'aconsella el format ovalat per sobre el rodó perquè és més resistent, i en el cas que sigui molt llarga, és recomanable reforçar-la amb un aplic de subjecció intermedi que vagi cargolat al prestatge del maleter.
 
Folre:tipus d'acabats
El més comú és revestir l'armari perquè les peces de roba no s'embrutin amb la pols de la paret. Els materials més utilitzats amb aquesta finalitat són les planxes d'estratificat i els taulers plastificats, si bé l'elecció de les primeres és molt recomanable ja que són molt resistents i al mercat hi ha infinitat de propostes amb dissenys diferents.
 
L'inconvenient més important d'aquesta tasca rau a obtenir les mesures correctes a causa de les irregularitats de les parets en general. És per això que, el més comú serà que no quedin perfectes les unions entre les planxes i el sostre i el terra, una circumstància que es resoldrà afegint petites tires d'estratificat fins que es completi la superfície total.
 
El primer pas serà netejar a fons la part que s'hagi de folrar i polir-la posteriorment amb un paper de vidre de gra mitjà. Si hi ha algun forat a la paret, caldrà omplir-lo amb massilla acrílica, esperar que s'assequi, polir després la superfície i netejar-la de pols.
 
Posteriorment s'aproparà el plafó d'estratificat i es valorarà si la mesura és la correcta. Si no és així, abans d'enganxar-lo es tallarà la superfície sobrant amb un cúter professional i se suavitzaran les arestes amb un raspall metàl·lic. 
 
Després s'aplicarà la cola de contacte, s'estendrà de forma uniforme sobre la paret i s'enganxarà el plafó amb l'ajuda d'un rodet que es pressionarà del centre cap a les vores perquè l'adhereixi adequadament a la superfície.
 
Si queden petites zones sense folrar, habitualment de les parts superior o inferior, s'afegiran les tires d'estratificat necessàries fins que l'interior quedi completament cobert amb la planxa. Per acabar es passarà una esponja humitejada amb aigua que eliminarà completament qualsevol resta de pols o brutícia.
 
Altres materials per revestir l'interior de l'armari són la pintura, el paper, la tela i la fusta massissa.  Aquesta última resulta sens dubte l'opció més cara però també la que més realça el conjunt per la seva qualitat superior.
 
La pintura és una bona alternativa si l'espai és petit ja que no roba centímetres al buit de l'armari de la roba. Si es tria aquest material, caldrà apostar per la plàstica, que és la que millor es neteja, i rebutjar la pintura al tremp perquè embrutaria les peces quan freguessin la paret.
 
El paper i la roba són propostes útils si es pretén que l'armari tingui també una funció d'aïllament tèrmic o acústic, ja que en els dos casos els revestiments es col·loquen sobre una base esmorteïda.