Repsol YPF

La primera màxima consisteix a oblidar-se de les tendències, modes i estils actuals, i obrir la ment a propostes noves, originals i, sobretot personalitzades, perquè amb aquesta aposta, la casa serà la millor i major barreja de línies decoratives de tots els temps i cultures. El secret és evitar la dispersió i la diversificació excessives, és a dir, no caure en el caos amb combinacions desenraonades i incidir únicament en les fusions complementàries. Per començar, qualsevol moble de qualitat té un lloc a la llar. Els armaris, consoles, calaixeres, armariets de paret, taules, cadires, etc. de bon material sempre s'han de conservar, encara que de vegades puguin necessitar una capa de vernís, un d'acabat diferent, o un entapissament. Els mobles de menor qualitat poden reinventar-se amb nous embolcalls o amb detalls que eliminin la pàtina de desfasament.

Les peces favorites
Les consoles, els armaris de mitjan el segle XX, els armariets de paret i els balancins són els primers al llistat dels favorits. Tots aniran bé als salons actuals, encara que siguin ultramoderns, perquè trencaran la monotonia estilística amb elegància.

La consola serà un lloc idoni per col·locar-hi a sobre una o un parell de safates de plata amb ampolles, gots i copes. Els armaris antics de fusta, amb mirall o sense, podran emmagatzemar roba de llar i quedaran perfectes a qualsevol sala o en un rebedor ampli. Si s'adornen en la part superior amb una planta en tons verds, una figura allargada de tall tribal o un arranjament floral japonès que aguditzi la verticalitat, vessaran bon gust.

Els armariets de paret i els balancins són peces vinculades a l'ambient rústic, però funcionen bé en qualsevol entorn, ja que són mobles amb encant propi. Els primers busquen el seu buit als menjadors i cuines, mentre que les segones tenen el seu lloc als porxos, dormitoris i salons.

Altres objectes recuperables que aporten gràcia al conjunt són les làmpades de peu de la dècada dels setanta, les taules de menjador de materials barats, les prestatgeries i tot tipus de cadires i butaques. Amb les últimes, la renovació passa per un canvi d'entapissament i un nou acabat per a l'estructura. D'aquesta forma, el moble es transforma per complet sense necessitat de retirar-lo de la circulació.

Les taules de materials econòmics s'han de cobrir amb una tela de qualitat sobre la qual es col·locarà una coberta de vidre, i les prestatgeries es tornaran a pintar en altres tons que harmonitzin amb la decoració actual. Les làmpades de la dècada dels setanta es recuperaran a través d'un canvi total de les seves pantalles, que podran pintar-se o adornar-se amb els elements tèxtils oportuns (fistons, serrells, brodats, llaços i altres complements). 

Tornar a pintar, la millor opció
La pintura és una alternativa molt vàlida per donar a un moble antic o deteriorat un aire renovat. Tanmateix, és imprescindible valorar amb encert el tipus de peça a recuperar i no revestir de pintura mobles fabricats en fustes nobles, perquè seria un greu error. Aquest tipus de fustes de qualitat han de mantenir-se tal qual. La pintura és perfecta per al mobiliari de metall i de fusta clara, com el pollancre, el pi, el castany, el bedoll, etc.
 
L'elecció del tipus d'acabat depèn del gust de l'usuari, ja que les tendències en aquest sentit han anat variant en les últimes dècades, i en aquests moments tot val si encaixa al lloc on va destinat. Des de les pinzellades blanques fins a les cobertures mate de qualsevol color, passant pel decapatge i el clivellatge, totes les propostes són senzilles de realitzar i contribueixen a transformar la peça per complet.
 
Una coberta blanquinosa s'aconsegueix amb tints lleugers de color blanc que s'aplicaran amb brotxa en el sentit de la veta. L'acabat mate lacat atorga uniformitat a l'objecte i aconsegueix un aspecte plàstic i brillant, molt en la línia dels anys setanta. El clivellat o desgastat s'aconsegueix donant una capa de goma aràbiga sobre la pintura quan comença a assecar. El decapatge consisteix en un pintura mat pastosa que s'empra amb brotxa un mínim de dues mans, i que quan és seca requereix l'aplicació de lleugeres pàtines de cera específica per a aquesta tècnica.
 
Qualsevol d'aquests acabats és aconsellable per recuperar un moble antiquat, però no serà convenient obstinar-se a fer-ho un mateix si no tenim prou seguretat i confiança. En aquest cas, el millor serà deixar la feina al professional i portar la peça a un taller de restauració.