Una de les claus de la domòtica és detectar possibles avaries o situacions de risc a la llar, com els incendis, les inundacions o els fuites de gas. Aquestes funcions de les noves llars digitals són les que més interessen al consumidor.
Malgrat els avanços del sector, que descobreix anualment nous dispositius i sistemes per a incrementar el confort en l’habitatge, és la parcel·la destinada a la seguretat la que més demanda el consumidor. Així, els serveis que més exigeix són les alarmes antirobatoris i les solucions que detecten fuites d’aigua, fums i fuites de gas, així com els mecanismes que alerten sobre les absències i les irregularitats en el retorn de les persones grans i els nens.
Totes aquestes funcions es poden configurar en un únic sistema, que permet la personalització i programació dels serveis, de manera que el mecanisme controli els diferents dispositius connectats a la xarxa elèctrica, i avisi davant la presència de gas, d’aigua, d’incendi o altres situacions determinades per l’usuari.
Es pot programar també la supervisió de persones dins d’una àrea concreta, de manera que es rebin senyals d’alerta en el cas que no existeixi moviment en un període de temps concret. Aquests senyals es poden connectar a transmissors d’emergència dirigits a les centrals d’alarmes i són molt recomanables si a la residència hi ha nens o persones grans.
Igualment, la detecció d’incendis, inundacions i fuites de gas es pot ampliar a un nombre elevat de punts, i cobrir així totes les habitacions de l’habitatge, si és de grans dimensions, o totes les àrees, si es tracta d’un recinte amb unes quantes dependències (jardí, pavellons i altres edificacions).
Generalment, els dispositius domòtics són compatibles amb quasi tots els sistemes de protecció d’incendis, robatoris, inundacions i fuites de gas existents en el mercat. D’aquesta manera, si l’habitatge posseeix ja algun d’aquests sensors, es podran integrar perfectament en el sistema domòtic.
Els mecanismes “intel·ligents” permeten a l’usuari conèixer l’arribada a la llar de les distintes persones que hi habiten, així com enviar missatges de veu que l’usuari pot gravar abans de deixar l’estança perquè els familiars l’escoltin posteriorment, i sentir després els missatges de resposta que aquests li hagin deixat.
Tots aquestes funcions s’integren en dispositius moderns, que inclouen diferents caràcters i icones, així com tecles d’emergència i SOS. La gestió particular del consumidor es pot realitzar des de telèfons particulars i també és possible rebre senyals periòdics de tots els sensors que estiguin dins de l’àrea protegida perquè es tingui constància en tot moment del que ocorre al domicili.
Arribar a tots els públics
El repte actual de la domòtica es relaciona amb la seva capacitat per a abandonar la filosofia inicial com a concepte excessivament vinculat a la tecnologia. Sense deslligar-se’n per complet, ja que és la base i l’ingredient principal de les seves propostes, la domòtica ha d’acostar-se progressivament a l’usuari i crear sistemes i aparells cada vegada més senzills i assequibles a qualsevol butxaca.
Aquesta és la idea que va destacar Miguel Sánchez, director general de l’empresa de domòtica Dilartec, en la conferència impartida als alumnes del III Màster en Domòtica de la Universitat Politècnica de Madrid, el passat mes d’abril. En la seva xerrada, Sánchez va subratllar “que el producte arriba quan l’usuari s’atreveix a usar-lo, perquè llavors es genera la satisfacció desitjable. Per això, és important que sigui accessible econòmicament”.
Per aconseguir aquest objectiu, les empreses del sector han d’apostar per una oferta variada de sistemes que respongui a les necessitats específiques dels distints tipus de consumidors. La gent gran, per exemple, són un col·lectiu idoni per a integrar les solucions de seguretat a les seves llars, ja que poden tenir més desorientacions involuntàries en les tasques domèstiques (apagar el gas, assegurar-se de desconnectar la calefacció…) que els joves, i al mateix temps es troben més indefensos enfront de les situacions de perill. Perquè la tercera edat es decideixi per un dispositiu domòtic, aquest ha d’adaptar-se a les seves necessitats reals, i per tant, ha de rebutjar les complicacions i l’excés de codis i claus. És imprescindible facilitar a les persones grans la compressió i l’entesa dels nous mecanismes a través d’icones i dibuixos de grandària adequada. Les lletres i missatges diminuts seran en aquest cas el camí més directe perquè abandonin el producte sense haver-lo utilitzat.
El consumidor de mitjana edat i les noves generacions estaran més preparats per a controlar qualsevol sistema, pantalla o càmera des de la PDA o el mòbil. Malgrat això, el futur de la domòtica és l’evolució cap a la flexibilitat, la senzillesa i la simplicitat.
Articles relacionats:
> La llar digital, una realitat
> Una llar intel·ligent i real
El + llegit
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.