Repsol YPF

I encara és llarg el camí que queda per recórrer. Així, un dels següents passos que ja s'està forjant entre les administracions, les empreses, sindicats i governs és la conciliació de la vida laboral i familiar. Perquè les dones, generalment, a més de treballar fora de casa les vuit horetes, ho fan també a la llar familiar, on segueixen encarregant-se majoritàriament de les tasques domèstiques, així com dels nens i, en molts casos també de persones dependents (com poden ser els avis). En definitiva, són molts els esforços que s'hi estan realitzant, però també en queden molts per aconseguir. 

Dona treballadora i discriminació salarial
La situació de la dona a l'Espanya d'avui es podria resumir de la manera següent: la participació en el mercat laboral augmenta, especialment en les edats centrals, coincidint amb la vida familiar. També augmenta el percentatge de dones assalariades, fet que confirma que la seva situació laboral és cada vegada més formalitzada i socialment reconeguda. Augmenta el nombre de dones empleades amb estudis superiors i la seva presència es fa patent en quasi tots els sectors econòmics. Malgrat això, si bé és cert que les dones accedeixen al treball, no deixa de ser menys cert que encara se situen lluny del poder, feu que encara manté la població masculina. La taxa d'incorporació de la dona a càrrecs directius és encara menor al 5%.

Per a una dona sol ser difícil trobar una ocupació, d'aquí que els programes d'ajuda als grups menys afavorits les incloguin com un més, entre els joves que cerquen la primera ocupació i els minusvàlids. A més, quan el troba, es caracteritza per la seva precarietat. I finalment, la remuneració que rep generalment una dona és menor que la que rep un home. 

Conciliació de la vida laboral i familiar
La conciliació de la vida laboral i familiar ha passat a ser un dels grans temes que afecten el món social, empresarial i polític dels últims anys, i ho serà encara més en el futur. Tres són els agents que han de donar resposta a aquestes situacions. D'una banda, les institucions públiques, en particular l'Estat, han de crear el marc adequat per facilitar l'equilibri. D'un altre, l'empresa ha de replantejar-se la concepció tradicional del treball i de l'organització davant la nova realitat social. I en darrera instància, la societat ha de canviar esquemes, especialment pel que fa al rol de l'home en la família.

Així, per exemple, el primer a donar exemple per resoldre aquesta situació ha sigut la mateixa Administració. El Pla Concilia, suposa, per a més de 500.000 treballadors i treballadores de l'Administració General de l'Estat, una millora concreta i perceptible de les condicions de vida i de treball, amb especial atenció a les situacions més complexes i difícils. Amb això, el Ministeri d'Administracions Públiques també vol fer front i aportar solucions innovadores als nous problemes que estan generant els recents canvis en les estructures familiars i socials. No es tracta de treballar menys, sinó de fer-ho millor. Per exemple, es manté el nombre d'hores setmanals treballades, tant per als torns de matí com per als de jornada completa. Malgrat això, els empleats públics tenen un major marge per decidir el seu horari laboral, dins d'uns marges fixos més reduïts i una major flexibilitat. Les hores fixes d'obligada presència passen de 32 hores setmanes a 27,5. És a dir, de 9:00 del matí a les 17:00 per als horaris de matí i tarda, amb una interrupció mínima per al dinar.

Una altra de les novetats introduïdes, i que fins a ara no existia en el marc de l'AGE, consisteix en el fet que les mares podran substituir, amb caràcter voluntari, el permís de lactància habitual per als fills menors de dotze mesos, per un permís de quatre setmanes que s'acumulen al seu permís de maternitat. Amb això, es donaran més opcions a l'hora de decidir com organitzar els terminis i els temps en les famílies.