Repsol YPF

Més de la meitat dels avis espanyols té cura dels néts diàriament, segons un estudi del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Així, malgrat la proliferació de guarderies en gairebé totes les ciutats espanyoles, la figura de l’avi cangur ha suplantat la que en el passat tenia la guarderia. Els motius, molt senzills: portar els nens a la guarderia suposa un cost important en les economies familiars mitjanes i la incompatibilitat horària entre el treball dels pares i els col•legis dels nens fa que els avis es postulin com l’opció més reclamada.

Els costos de la guarderia poden suposar fins a la meitat del salari mínim interprofessional (570 euros). La matrícula, per exemple, pot oscil•lar entre els 40 i els 120 euros. A això cal afegir les despeses de les mensualitats, que estaran entre els 200 i els 305 euros per nen.

L’altre problema important amb què poden trobar-se els pares és la incompatibilitat horària. Cal tenir en compte que moltes guarderies i col•legis s’estan adaptant ja als horaris de les empreses o estableixen marges de temps més amplis. No obstant això, encara hi ha molt de camí per fer: el 33 per cent de les dones espanyoles entra a treballar abans que obri l’escola del seu fill, i el 59 per cent deixa l’oficina després que el centre escolar hagi tancat. 

Davant aquesta problemàtica, moltes parelles recorren als pares per tenir cura dels nens, o bé per portar-los al col•legi. El 50 per cent dels avis ho fa diàriament, mentre que el 30 diverses vegades per setmana i el 25 per cent a vegades puntuals, segons l’estudi sociològic esmentat.

Beneficis recíprocs de la relació  avi – fill - nét


A més dels aspectes merament pràctics que pot donar-li un avi al nét (acompanyar-lo a escola, donar-li el berenar, tenir cura que no caigui, o que no creui un carrer sol, etc.), en la relació entre un avi i el seu nét és igual d’important el vincle afectiu. 

Els avis es relacionen d’una manera més relaxada i distesa amb els néts, ja que no són els qui prenen les decisions sobre els nens. Si el teu fill es relaciona amb els avis aprendrà de la seva àmplia experiència de vida. L’avi, per la seva banda, es renovarà i rejovenirà. 

A vegades fan també de mitjancers en les relacions entre pare i fill. El normal és que els fills, sobretot en el cas d’adolescents, vegin els avis com a amics, i als pares com a pares. D’aquesta manera, pot ser que confiïn més en els avis, i que aquests puguin mitjançar quan sorgeixin petites discussions entre pare i fill. Si a més ets pare principiant, l’avi agafarà el rol d’acompanyar-te en la criança dels fills, aconsellar-te i ajudar-te, això sí, sempre des d’una postura secundària. 

Els avis rebran dels néts companyia, afecte i diversió, i els nens dels avis, aprenentatge, saviesa i afecte. Pot ocórrer, en alguna ocasió, que les diferències generacionals, i en conseqüència la manera d’interpretar el món, els distanciï. No obstant això, aquest també pot ser un element interessant d’unió; els dos poden fer coses diferents de la rutina habitual quan estan plegats.

Finalment, és important tenir en compte la necessitat dels grans de relacionar-se amb persones de la mateixa edat, compartir i fer projectes amb ells. L’atenció dels néts no ha de convertir-se en una obligació, ni ser una causa de cansament excessiu o estrès. Els avis poden donar un cop de mà, però els néts no són la seva responsabilitat.

Articles relacionats:

- Natació per a bebès