Repsol YPF

Consells per educar els petits consumidors

El consumisme augmenta entre nens i adults en la societat desenvolupada. Cal entendre que aquest fenomen obeeix a múltiples factors. Entre ells, la quantitat d'inputs publicitaris que reben grans i petits des del televisor o l'ordinador.

L'educació per al consum no és una assignatura sinó un contingut transversal vinculat a la vida quotidiana i present en les matèries que s'imparteixen a l'escola. A més, la manera de consumir dels pares suposa una altra forma d'educar els fills en hàbits de consum.

La infantesa constitueix un període de la vida en la qual es comencen a practicar i adoptar conductes. La família i l'entorn social juguen un paper molt important en l'educació dels més petits. La publicitat televisiva té una rellevància escassa si es compara amb la influència dels hàbits familiars i les polítiques escolars.

Per tant, és molt interessant que els hàbits relacionats amb el consum siguin el més correctes possible. Des que neixen és indiscutible la participació dels nens en aquest camp. Saber com continuar utilitzant el que encara serveix, cuidar-ho i fer-ho més durador és una forma de preservar el planeta i val per consumir d'una manera més responsable.

Amb el començament del curs i després de deixar enrere les vacances s'obre una nova etapa que pot aprofitar-se per educar els nens en la parcel·la del consum. Perquè realitzar un consum responsable és una cosa que es pot i s'ha d'ensenyar. Com? Associacions de consumidors i oficines d'informació al consumidor disposen d'informació per ajudar pares i mestres en aquesta tasca. La feina s'ha d'enfocar cap a la construcció de valors en un marc participatiu.

Pautes per a un consum responsable
En el transcurs de l'escolaritat els petits van adquirint un fort sentiment de pertinença grupal que sosté la base de la construcció de ciutadania en la qual s'assenta l'educació en el consum. Les activitats programades poden realitzar-se amb tota una classe, en petits grups i de manera individual.

L'objectiu de l'educació per al consum és, independentment dels seus continguts i activitats, desenvolupar valors, judici crític, responsabilitat, entre d'altres. Així, tant adults com nens han de:

· Estar previnguts davant de les fortes campanyes de màrqueting. És a dir, saber distingir, per exemple, entre el reclam de les joguines col·leccionables dels restaurants de menjar ràpid i les característiques dels plats alimentaris que ofereixen.

· Conèixer els drets i responsabilitats dels ciutadans com a consumidors.

· A l'hora d'exercir qualsevol acte de consum, el primer que cal preguntar-se és si és realment necessària l'adquisició del producte o servei en qüestió.

· Una vegada decidida la compra, és important saber què s'ha de fer en cas que no es respectin els esmentats drets i on poder dirigir-se quan es té algun problema de consum per tal de rebre orientació i ajut per resoldre'l.

Apreciar en la seva justa mesura l'influx que la publicitat no ha de significar una renúncia a l'hora de reclamar polítiques publicitàries més responsables. Els nens, des dels primers anys, viuen en la societat de la informació i reben gran part dels seus coneixements a través de la televisió.

És per aquest motiu que els anuncis de qualsevol indústria, quan es dirigeixin a la població infantil, no han d'incitar al consum desproporcionat ni recórrer a la presència de famosos o altres artificis permesos quan es tracta d'espots per a adults.

És evident la necessitat que existeixin lleis específiques amb restriccions severes. D'altra banda, associacions de consumidors, de pares i d'educadors coincideixen que la informació que aporta la publicitat s'hauria d'ajustar més al valor real dels productes que s'anuncien.

Estratègia didàctica
La posada en escena amb titelles i marionetes és una valuosa estratègia didàctica en les primeres etapes de l'educació per al consum. Els seus continguts poden estar relacionats amb la selecció i/o compra de menjar, la distinció entre allò que és saludable o no tan bo per a la salut, els diferents oficis i papers lligats al comerç, etc.

Un altre dels treballs que poden proposar-se és un que vagi orientat al seguiment del transcurs d'un cultiu, per exemple des que es planta fins que es recull la collita d'una fruita, per exemple, fins que està llesta a les mans del ciutadà per al seu consum. Les visites a fàbriques de xocolata, dolços o galetes per observar el procés de producció són també eines molt instructives en l'educació dels petits consumidors.

Les tasques escolars o les suggerides a casa poden estar vinculades a temes com els següents:

· La identificació d'anuncis en els mitjans de comunicació; reconeixement de marques i productes que es publiciten, etc.
· Assumir la conveniència d'alimentar-se correctament, de menjar de tot, saber per què, desxifrar les etiquetes, conèixer les llaminadures, preparar aliments senzills&
· Incorporar hàbits ecològics com a l'estalvi d'energia i aigua o la separació de les escombraries.
· Jugar a comprar i vendre, xerrar sobre el que cada un compra, analitzar el valor econòmic...
· Explorar els serveis públics, identificar-los i saber per a què serveixen.