Repsol YPF

La climatologia, el tipus de terra, les malalties i les plagues, i altres complicacions, poden perjudicar el correcte desenvolupament de les plantes i fomentar les carències d'elements imprescindibles perquè es mantinguin fortes i sanes. La solució a aquesta problemàtica passa sovint per l'ús d'adobs específics que continguin les substàncies que li falten a la planta, però també es fertilitzen les espècies saludables per acostumar-les a aquest estat de vigor i fortalesa que només aconsegueixen amb les aportacions de nutrients de forma periòdica i regular. 

L'adob més utilitzat és l'orgànic, com el compost, el fem, l'humus, la torba i els extractes d'humus, però també s'usen els fertilitzants químics, entre els quals destaquen els minerals, els de lent alliberament i els específics, per corregir carències o per enriquir classes de plantes concretes. 

Els extractes d'algues, els aminoàcids i les esmenes minerals són nutrients menys coneguts perquè resolen situacions extremes, com la revitalització del vegetal danyat per sequeres, gelades o malalties, en el cas dels dos primers, i la correcció del pH del sòl, en el cas de les esmenes minerals. 

Es recomana adobar amb productes orgànics i químics, triant sempre els més adequats a partir de la pròpia experiència, de l'observació dels exemplars i de les consultes als experts del viver. Amb els anys, si s’adquireix intuïció amb les plantes, podrà reconèixer perfectament les seves necessitats en matèria d'adobament. 

Adobs orgànics
Han incrementat la seva fama a mesura que avança la jardineria ecològica, que persegueix l'eliminació dels productes químics en tota classe de conreus. Els adobs orgànics afavoreixen l'aireig i l’oxigenació de la terra i generen una major activitat en les arrels. També milloren la textura, l'estructura i la permeabilitat de la terra i li aporten lleugeresa i augmenten la seva capacitat per retenir l'aigua del reg i de la pluja. 

En general, són molt beneficiosos per a la terra, perquè alhora que redueixen els seus defectes, potencien de forma notable les virtuts. S'apliquen a la tardor o l’hivern amb una fórmula molt senzilla: s'estén una capa d'uns 2 cm al voltant de la planta i s'enterra lleugerament amb l'aixada. 

Els adobs orgànics més utilitzats són el compost, el fem, la torba i els extractes húmics. El fem és la barreja dels llits i les dejeccions d'alguns animals, principalment la vaca, la cabra, el porc, el cavall, la gallina i el colom. També s'usa el fem procedent d'aus de Perú i Moçambic, conegut amb el nom de guano. 

El compost s'obté de diferents matèries orgàniques (restes vegetals, residus alimentaris, barreges de fem, etc.), sotmeses a un procés de fermentació controlat. La torba, que pot ser negra o rossa, s'empra molt en la preparació de substrats per al cultiu de plantes en tests.

Els extractes húmics contenen la part de major qualitat de la matèria orgànica. Propicien el desenvolupament de les arrels i contribueixen que qualsevol tipus de nutrient arreli bé en el terreny.  

Fertilitzants químics
La majoria dels fertilitzants químics aconsegueixen efectes molt ràpids sobre els vegetals, una cosa que no succeeix amb els nutrients orgànics, les propietats dels quals s'aprecien a llarg termini. Per aquest motiu, són perfectes per corregir carències i per enriquir espècies concretes de forma immediata. El més recomanable és combinar l'ús dels dos productes, orgànics i minerals o químics, sense abusar-ne de cap.

Els fertilitzants químics més comuns són els convencionals, els d’alliberament lent , els organominerals, els foliars i els correctors de carències. Els primers contenen un únic macronutrient o una combinació de dues o tres substàncies. Així, destaquen els nitrogenats, potàssics, fosfòrics, magnèsics i els complexos binaris i ternaris, que barregen proporcions de dos i tres elements, respectivament. 

Els fertilitzants d’alliberament lent es dissolen de forma pausada i van alliberant els nutrients progressivament, amb la qual cosa la planta obté resultats uns mesos després de la seva aplicació. 
Els adobs organominerals són una combinació de matèria orgànica i mineral, per la qual cosa resulten apropiats per enriquir en profunditat tot tipus de conreus. 

Els foliars actuen a través de polvoritzacions sobre les fulles i es presenten com a productes complementaris a altres adobs més complets. Finalment, els correctors de carències aporten a les plantes les substàncies que els falten, sense les quals no podrien desenvolupar-se de forma òptima. S'apliquen mitjançant polvoritzacions, en l'aigua de reg o directament sobre la terra.