Repsol YPF

Augmentar-la no és una tasca complicada: n'hi ha prou amb seguir uns senzills consells. La pobresa en nutrients és un dels factors més fàcils d'esmenar en un terra, mentre que altres com la falta de drenatge, l'excés de compactació o un escàs aireig són molt perjudicials i difícils de resoldre d'una manera efectiva.

Tipus d'adob
La fertilitat s'augmenta proporcionant al terra els nutrients que li falten o bé ajudant-lo a crear-los. L'aportament de nutrients es realitza utilitzant adobs, que poden classificar-se, d'una manera molt general, en dos grups: químics i orgànics.

Els adobs químics actuen a termini molt curt, i produeixen resultats espectaculars en les plantes. Normalment es comercialitzen en forma de compostos de nitrogen, fòsfor i potassi, en una proporció que varia en funció del tipus de planta a què es destina. Encara que són productes de fàcil aplicació, és necessari tenir especial cura en administrar-los, ja que un excés en la dosi pot resultar molt perjudicial per a les plantes.

S'utilitzen generalment per aportar nutrients a una planta o un conjunt d'elles d'una manera concreta, no per esmenar tota la terra d'un jardí. Els tractaments s'han de repetir periòdicament, ja que aquest tipus d'adob no crea la possibilitat que el terra generi la seva pròpia riquesa.

Els adobs orgànics actuen a mitjà i a llarg termini i funcionen d'una manera molt més completa. A més d'augmentar la fertilitat, milloren considerablement la textura del terra, esponjant-lo i augmentant l'aireig gràcies a l'acció de milions de microorganismes beneficiosos. Bàsicament s'utilitzen quatre tipus d'adob orgànic:
1.-Fems: És l'adob més antic que es coneix i continua sent útil, encara que amb moltes restriccions. La seva pudor el fa molt poc adequat per a la utilització en jardins, a més de ser portador d'agents patògens capaços d'afectar les plantes. Un excés de dosi pot resultar molt perjudicial i ha d'utilitzar-se únicament a l'hivern, ja que en el seu procés de fermentació produeix un augment de temperatura molt considerable.
 2.-Humus: Són els fems completament fermentats, en un procés natural que dura més d'un any. El resultat ha de ser un producte totalment inodor, en el qual no s'apreciï a simple vista restes de palla o excrements i que tingui una textura solta i esponjosa. És un adob extraordinari, però és molt difícil trobar al mercat un producte ben fet que compleixi les condicions anteriorment especificades.
 3.-Humus de cuc: Es pot dir que és el mateix que l'humus, però el procés s'accelera per l'acció de cucs vermelles californians que, en determinades condicions d'humitat i temperatura, converteixen els fems en humus, producte inodor, lliure de llavors de males herbes i molt ric en nutrients que, una vegada al terra, s'alliberen a poc a poc. Millora molt l'estructura del terra i ajuda a retenir la humitat sense produir embassaments.
 4.-Compost: Es produeix per la fermentació de restes vegetals i és molt bo per esponjar el terreny, però el seu aportament de nutrients és molt menor que en els anteriors.

Així mateix, existeixen substrats preparats (especials, com ara adob per a prada) que combinen una base vegetal com torba, adobs químics i humus. Inclouen el millor dels dos tipus d'adob i incorporen la torba per esponjar.

Consells per conservar la fertilitat del terra
- Elegir plantes que requereixin poca aigua. El reg excessiu renta les substàncies nutrients.
- Regar preferiblement per degoteig en lloc de per aspersió.
- Deixar les fulles caigudes als massisos i parterres.
- Evitar les espècies que empobreixen el terra, com eucaliptus o pins, i afavorir les que l'enriqueixen, com el trèvol, que fixa nitrogen al terra.

Finalment, es pot parlar d'una espècie de cercle viciós: on hi ha bona terra les plantes creixen millor, i on hi ha quantitat i varietat de plantes generalment la terra millora per si mateixa.