Repsol YPF

 
La majoria dels fruiters triguen de dos a tres anys a donar fruits, per la qual cosa heu de
ser pacients. Per escollir un exemplar que s'adeqüi al vostre jardí, heu de tenir en compte diversos factors: l' espai de què disposeu, el tipus de terra en el que plantareu
i les condicions climàtiques, sense oblidar el vostre gust personal.

La localització més apropiada
Els arbres fruiters no es poden plantar en qualsevol tipus de terra. La terra ha de drenar molt bé; si és pesada, s'ha de millorar afegint-hi matèria orgànica i sorra de riu.

Com a norma general, els fruiters requereixen espais oberts, molt assolellats, absència de vents freds i, preferentment, una orientació Sud per als albercoquers, cirerers, presseguers, pereres, pomeres i pruneres.

Les zones que sofreixen gelades a l'hivern limiten el tipus de fruiter que es pot plantar. Segons la mida del vostre jardí, heu de localitzar un lloc ben orientat i que no interfereixi amb l'aprofitament del terreny.

Quan aneu a adquirir el fruiter al vostre centre de jardineria, heu d'analitzar acuradament tot el conjunt. Si el compreu abans que surtin les flors i les fulles, heu de mirar que les arrels no surtin pel forat de drenatge. Comproveu que l'empelt estigui en bones condicions, és a dir, que la creu del fruiter no sigui gaire baixa i tingui les branques ben equilibrades, senyal que està ben format. Observeu també el tronc; no ha de tenir ferides, perforacions, ni restes d'algun líquid amb aspecte gomós, ja que això pot ser símptoma d'una greu malaltia bacteriana -gomosi- difícil d'eradicar. En el cas que adquiriu el fruiter amb les fulles, observeu-ne bé l'anvers i el revers per veure si hi ha símptomes de malalties o plagues.

Com plantar-lo
Una vegada elegit el fruiter i el seu emplaçament al jardí, el següent pas és procedir a plantar-lo. Heu de cavar un clot que sigui una mica més del doble de la mida del pa d'arrels. Per comprovar si el sòl és bo per plantar un fruiter, ompliu el clot d'aigua i espereu 36 hores. Si en aquell termini de temps l'aigua no ha desaparegut completament, el terreny no és apropiat per plantar el fruiter i haureu de buscar un altre nou emplaçament que dreni millor. En cas que continueu tenint aquest problema a tot el jardí, caveu un clot més ample i profund, afegiu grava en el fons i ompliu part del forat amb substrat barrejat amb sorra de riu.

Per plantar-lo traieu el fruiter del contenidor amb compte de no fer malbé les arrels. Col·loqueu-lo al clot i comproveu que s'aguanta ben dret. Quan l'introduïu a terra mai l'heu de plantar a major profunditat que l'altura del contenidor on venia.

En cas que l'arbre corri risc de moure's o caure pel vent, haureu de col·locar
un tutor al clot abans de tapar-lo. Un cop fet això, afegiu-hi terra col·locant-la poc
a poc al voltant del pa d'arrels, fins a omplir completament el clot. A continuació, regueu tot el conjunt.

Fins que no passin tres mesos des de la plantació no hi apliqueu cap fertilitzant, ja que és convenient esperar que el fruiter s'estableixi bé i expandeixi les seves arrels.

Cures generals
El reg és el principal factor pel qual els fruiters moren el primer any. Un excés d'aigua pot tenir greus conseqüències i impedir que les arrels respirin, però la falta d'aigua al principi també pot ser funesta per a l'arbre.

L'adobament es du a terme a començaments de primavera amb fertilitzants orgànics a base d'una mescla de substrat vegetal abonat i humus de cuc de terra.

Els fruiters són molt susceptibles a nombroses plagues i malalties, sobretot pomeres, presseguers i pruneres. Perquè els fruiters es trobin en perfectes condicions requereixen una observació constant. Si observeu fulles deformades, taques inusuals, restes de polsim, formigues que pugen pel tronc i, en general, un empobriment de l'aspecte del fruiter, consulteu amb el vostre proveïdor habitual perquè us recomani el millor tractament a seguir.

La poda té com a principals objectius dotar de fortalesa i forma apropiada al fruiter, per obtenir una bona collita. Cada tipus de fruiter té una manera diferent de fructificar, la qual cosa determinarà el procediment de poda en cada cas. Així, els presseguers i els albercoquers s'han de podar molt, mentre que les pomeres i les pereres requereixen menys poda.