Repsol YPF

L’aspecte principal que cal tenir en compte perquè la ponsètia es mantingui en perfecte estat durant el màxim temps possible és la humitat. En ambients excessivament secs, amb els aparells de calefacció al màxim, cal ser molt previnguts, ja que aquest entorn es converteix en el pitjor enemic de la planta nadalenca. Propicia la caiguda de les fulles i ralentitza el seu creixement. Per contrarestar-ho, l’usuari haurà de crear un llit de cudols amb aigua en un plateret sobre el qual es col•locarà el test, de manera que adquireixi la humitat ambiental necessària, però evitant que el fons del test toqui directament l’aigua. Aquesta mesura és més eficaç que la polvorització diària sobre les fulles, encara que aquesta acció es pot realitzar cada dos dies, sense oblidar que únicament s’han de mullar les fulles i mai les vistoses bràctees vermelles. 
Si es controla adequadament la humitat de la planta, s’haurà donat el pas més important. No obstant això, el primer graó és la col•locació i la temperatura ambiental. La ponsètia necessita molta llum, per la qual cosa la proximitat a una finestra o a zona lluminosa sempre serà un encert. Respecte a la temperatura, aquesta espècie es distancia dels excessos. Uns 20º durant el dia i prop de 15º a la nit, pot ser la temperatura ideal. És molt sensible als canvis tèrmics bruscos i als corrents d’aire. El lloc triat per a situar-la haurà de reunir totes les condicions esmentades. En cas contrari, és difícil que la planta aguanti fins a la següent temporada nadalenca. 

Reg i poda
Tots les atencions són poques amb la ponsètia, i el reg no és una excepció. Les precaucions en aquest sentit han d’extremar-se al màxim. Per començar, no és aconsellable regar el substrat sinó que convé fer-ho des de baix, col•locant el test sobre un recipient amb aigua durant 10 minuts, i retirar posteriorment el líquid sobrer. La freqüència depèn de la calor de l’estança. En general, amb un reg cada tres dies és suficient, però el més indicat és que l’usuari es cerciori que la terra no té rastre d’humitat, i efectuar el reg si és així. Si hom es passa amb l’aportació d’aigua, la planta morirà. No és sobrer afegir amb el reg la dosi correcta de fertilitzant líquid cada dues setmanes. 
La poda és imprescindible quan hagin caigut les fulles. Cal tallar les tiges, a uns vuit centímetres de la base, i aplicar algun producte que ajudi a cicatritzar la ferida, el qual es pot comprar en el viver. És aconsellable transplantar-la a un altre test, amb terra rica en adob orgànic i un poc de torba. A partir d’aquest moment cal dur a terme un autèntic ritual per aconseguir que la ponsètia doni bràctees en la pròxima temporada nadalenca. Cap al mes d’agost, cal procurar que la planta es mantingui en absoluta foscor quinze hores diàries. Per a això, es pot tapar l’exemplar amb un plàstic negre durant aquest temps tots els dies. Si tot ha anat bé, a finals d’octubre o primers de novembre, la flor de Nadal desenvoluparà les esperades bràctees. 

Plagues i malalties
Les tonalitats groguenques o platejades en les fulles de la ponsètia són símptomes clars d’infecció. El més aconsellable en aquests casos és consultar amb l’especialista perquè detecti amb exactitud el tipus de malaltia i pugui aplicar-li el remei correcte. Les tiges també s’han de vigilar. Si presenten qualsevol tipus de taca, serà un senyal evident de presència bacteriana, per la qual cosa caldrà aplicar-los el tractament adequat. Entre les plagues més comunes de la flor de Nadal, destaquen els pugons, l’aranya vermella, les cotxinilles i la mosca blanca. Quan s’apreciï que alguna d’aquestes ataca la planta, caldrà acudir al centre de jardineria i adquirir els insecticides o productes específics per a combatre-les. De totes maneres, aquesta és una espècie difícil de conrear, ja que és molt sensible als canvis tèrmics, als corrents d’aire, a l’excés d’aigua, a la manca de llum i als contrastos en la humitat ambiental. 

Articles relacionats: 

- Alerta amb les plantes en vacances

- Plantes nadalenques, simbologia i tradició