Repsol YPF

El millor sistema és comptar amb un bon veí, un amic sensible amb les plantes o un familiar que es responsabilitzi de les atencions. D’aquesta manera, la tranquil·litat serà total per a qui surt de viatge. No obstant això, a falta d’una persona que pugui ocupar-se d’aquestes funcions, caldrà recórrer a remeis casolans. En primer lloc, cal valorar el nombre de plantes de què es disposa i la seva ubicació en l’habitatge. Si es tracta d’una terrassa plena de verd, el millor és instal·lar un sistema de reg d’automàtic. No és molt costós i es pot col·locar-hi per damunt, de manera que s’activi tres vegades per setmana, a primera o última hora del dia. Aquests sistemes són molt eficaços i asseguren al petit verger de l’àtic o la terrassa les condicions necessàries d’humitat i les dosis de reg necessàries.  

Si es tenen alguns tests repartits per les estances de la llar, el més aconsellable és reunir-les a l’habitació més fresca i crear-hi un microclima adequat als nous inquilins. El nivell d’humitat idoni s’aconsegueix agrupant els vegetals i posant al costat d’ells una gran galleda amb aigua. A més, els testos han de col·locar-se sobre platerets amb grava o pedretes humitejades. 

Si el nombre de plantes no supera el trio, el millor consell és cobrir la Banyera amb pedres, posar-hi aigua a sobre perquè estiguin mullades i deixar-hi els testos, de manera que únicament freguen amb les pedres, però mai amb l’aigua. El bany és una estança perfecta, ja que per les seves pròpies funcions, sol tenir un nivell d’humitat major al d’altres àrees de la casa. Si és gran i es posseeixen molts tests, serà l’habitació ideal per a dipositar-hi totes les plantes. 

Abans de passar a l’assumpte més espinós, el reg, cal evitar que els exemplars perdin humitat per l’evaporació. Per a això, es completarà el microclima amb una coberta de plàstic, que s’haurà foradat prèviament. D’aquesta manera les plantes estaran resguardades en un eficaç hàbitat domèstic. 

Reg a distància
Encara que la persona estigui de vacances, les plantes continuen el seu cicle existencial i les aportacions d’aigua són imprescindibles per a la seva supervivència. Els mètodes casolans d’afonar a la planta una ampolla amb aigua boca avall a la qual s’haurà fet un petit orifici al tap o connectar els exemplars a contenidors d’aigua amb un cordó de cotó a través del qual les plantes absorbeixin el líquid, són vàlids, però estan desfasats. 

Actualment, les empreses s’han centrat en la recerca de solucions per a aquesta problemàtica i han llançat productes realment innovadors. El més valorat per l’usuari, segons apunten els fòrums d’Internet, és l’aigua en gel, més conegut amb el nom de la marca que el comercialitza, Chupiplant. És una proposta molt econòmica que es troba en les grans superfícies, supermercats i vivers i que facilita a les plantes la dosi d’aigua necessària durant un temps mínim de 15 dies. Chupiplant és una aigua gelificada que reacciona en contacte amb la terra i amb els microorganismes que aquesta conté per a degradar el producte i transformar-se en aigua, proporcionant a la planta la humitat necessària. L’efecte no és immediat i la degradació es produeix de forma progressiva a mesura que el producte es descompon. Conté aigua de pluja i nutrients i el seu ús és molt senzill: únicament cal treure la tapa de l’envàs, donar-li la volta i enterrar-lo a uns dos centímetres en el test, de manera que el producte estigui en contacte amb la terra. En la primera aplicació, cal regar abundantment i verificar el contingut quinze dies després. És imprescindible aplicar les dosis corresponents a la grandària del test. Aquestes mesures estan explicades pel fabricant en el packaging. 

Les jardineres autoreg, recipients amb un dipòsit d’aigua incorporat en la seva base del qual s’autoabasteix el vegetal, són també una bona opció. No obstant això, l’èxit d’aquest sistema està relacionat amb el coneixement de l’usuari a l’hora de muntar-lo i amb el tipus d’espècie. En principi, els tests autoreg només han d’emprar-se amb plantes que necessiten humitat constant, ja que en cas contrari poden arribar a podrir-se les arrels per excés d’aigua. No és aconsellable adquirir les hidrojardineres sense consultar a l’expert tot tipus de qüestions respecte a la seva instal·lació, el manteniment de l’aigua perquè no s’estanqui, i el més important, quin tipus d’exemplars hi col·locarem.