Repsol YPF

Hi ha molts tipus d’hivernacles. Alguns vénen en forma de “kit” perquè l’instal•li el mateix usuari seguint les instruccions del fabricant. Altres són autèntics pavellons amb un complicat muntatge que ha d’efectuar el professional especialitzat, i altres s’improvisen de manera natural en una terrassa envidrada. 
Amb independència de l’estructura i de la grandària, el més important és que aquest espai compte amb una sèrie d’elements imprescindibles per a la correcta conservació de les espècies. Aquests elements són: una font de calor/fred; diverses superfícies (taules, prestatgeries o bancs) per a col•locar els tests, planters, esqueixos; safates i caixes per a introduir els planters; una font d’aigua; una font de llum; cortines per a protegir les parets envidrades; i un termòmetre que mesuri la temperatura i la humitat.  
Un altre aspecte rellevant és el terra de l’hivernacle, que ha de posseir una mescla encertada de components orgànics i minerals. El sòl ideal seria una combinació de quatre parts diferenciades, una de torba, una altra de sorra grossa i dues parts de la millor terra del jardí. A aquesta composició se li pot afegir perlita (en les proporcions indicades pel fabricant), que potencia la ventilació del terreny. 
 
A l’interior

Cal col•locar les plantes i exemplars de manera adequada perquè es desenvolupin correctament. És imprescindible muntar una gran superfície (amb un tauler d’aglomerat o un material semblant) on es col•locaran les safates, caixes i planters. Les plantes que necessiten bastant humitat es posaran sobre safates de plàstic que contindran sorra de riu amerada en aigua. S’ubicarà el test amb l’exemplar sobre aquestes safates. Les plantes que toleren un ambient sec se situaran sobre la superfície sense més. És interessant col•locar les plantes segons les seves necessitats, és a dir, aquelles que exigeixin humitat es col•locaran juntes, sobre safates amb sorra amerada en aigua, així crearan un microclima. Les espècies més seques s’agruparan en un altre lloc de l’hivernacle. 
S’actuarà de la mateixa manera respecte a la llum. Les plantes que necessiten més llum s’ubicaran a les zones més lluminoses i les que en demanen menys se situaran en àrees d’ombra. Quasi totes les plantes es poden veure perjudicades per l’efecte directe dels rajos del sol. Per protegir-les, el més idoni és penjar cortines o estores a les superfícies envidrades de l’hivernacle que reben més sol. 
Si l’hivernacle no rep la quantitat de llum suficient perquè les plantes desenvolupin les seves funcions vitals, moriran. En aquest cas, caldrà buscar una font de llum artificial apropiada, que emeti llum però no calor. El millor és consultar aquesta qüestió en el viver, perquè no totes les bombetes serveixen per a aquesta finalitat. El personal expert informarà el consumidor sobre el tipus de lluminària més adequada, a més de la correcta col•locació a l’hivernacle. 
El reg és una altra qüestió clau. L’ideal és disposar d’un aixeta en el mateix espai i enganxar-li una mànega per accedir a totes les plantes sense problemes. Si no es compta amb una, caldrà fer servir l’arruixadora. 
 

Temperatura i ventilació

La temperatura ideal per a les plantes està entre els 16ºC i els 26ºC. Per controlar-la, cal tenir un termòmetre adequat que mesuri també el nivell d’humitat. Cal aconseguir que l’interior de l’hivernacle mantingui la temperatura correcta (entre els mínims i màxims indicats), per la qual cosa, si és necessari, s’introduirà un aparell calefactor, que s’encendrà de manera periòdica quan s’apreciïn descensos grans de temperatura.  
Els panells dobles són també una bona opció per a mantenir la calor de les plantes durant l’hivern. Es poden col•locar plàstics a l’interior de l’hivernacle, que actuaran com a panells addicionals. A l’estiu o primavera, el més encertat és utilitzar persianes, estores o cortines, que ajudaran a mantenir una temperatura fresca a l’interior del local. 
La ventilació és un altre paràmetre imprescindible, ja que l’aire mai ha de romandre estàtic. Es pot recórrer a un ventilador que aconsegueixi mantenir l’aire en moviment, o es poden construir trapes a les parets i teulada, que s’obriran i tancaran segons les necessitats de les plantes. 

Articles relacionats:
-Tardor, època de canvis al jardí
-Cura de les plantes a l'hivern