Repsol YPF

Si es manegen amb encert aquestes variables i s'escullen les llavors més adequades al mantell que es vulgui obtenir, s'aconseguirà en poc temps una gespa compacta i uniforme.
 
Segons la seva finalitat, la gespa pot ser sumptuària i utilitària o esportiva. La primera és de caràcter ornamental, per la qual cosa sol ser fràgil, fina i exigeix més atencions; la utilitària és un tapís més resistent i molt tolerant amb les trepitjades.
Una vegada definit l'ús de la gespa, s'han d'escollir les llavors més adequades a aquest ús i són aquestes les que en darrer terme estableixen les diferències entre uns i uns altres tipus de gespa.
 
Les gespes estan compostes per gramínies, una família que reuneix 10.000 espècies diferents, de les quals només 20 s'utilitzen per a aquesta finalitat, i són exactament 12 les més demanades a tot el món. Segons la seva adaptació al clima, es classifiquen en espècies de climes temperats i freds i espècies de climes càlids (subtropical i mediterrani).

Cada espècie té les seves pròpies característiques respecte a factors fonamentals com la resistència a la sequera, la capacitat de prosperar en zones ombrejades, la tolerància a les trepitjades, l'adaptabilitat al sòl, el seu cicle de germinació o el moment oportú per a la sega.
 
Conèixer aquests valors és molt important  per triar l'espècie més adequada per a un jardí concret, però això pressuposa unes nocions de jardineria que habitualment no es tenen. És per això que el millor és recórrer a un paisatgista o apropar-se al viver i facilitar a l'expert tota la informació necessària perquè encerti en les seves recomanacions.
 
No obstant això, vegem algunes claus bàsiques relacionades amb la finalitat de la gespa i la climatologia de la zona.
 
Segons la seva finalitat:
per a una gespa ornamental, per exemple, es recomanen mescles de Festuca rubra i Agrostis stolonifera, dues gramínies en les quals preval l'elegància i la bellesa sobre la resistència a les trepitjades contínues.
 
Les mescles per a gespes utilitàries són més variades, ja que requereixen espècies de fullatge fi i de fullatge gruixut. Una bona cobertura pot reunir llavors de Lolium perenne, Poa pratense, Festuca rubra i Agrostis tenuis.
 
La gespa que tenen la majoria dels jardins familiars té unes exigències molt concretes, ja que és una herba per usar i divertir-se més que per admirar. En aquest cas, la millor opció és la mescla  de Lolium perenne i Poas, dues espècies que no exigeixen un manteniment gaire complicat i que suporten bé els trepitjos.
 
Segons el clima de la zona:
Gespa de clima continental:
es poden barrejar varietats com Lolium perenne, Festuca rubra, Festuca ovina, Festuca arundinacea i Poa pratense, gramínies molt apropiades per a les temperatures extremes de l'interior de la Península.
 
Gespa de clima atlàntic:
algunes de les espècies més utilitzades a les prades situades en zones amb aquest clima (punts del Cantàbric), són Poa pratense, Agrostis stolonifera, Lolium perenne, Festuca rubra, Festuca ovina i Dichondra repens. Aquesta última és de les poques espècies que s'utilitza per a la gespa sense ser gramínia; creix bé en climes temperats i és resistent en zones ombrejades. 
 
Gespa de clima càlid:
es fan servir espècies que toleren bé la calor i que necessiten poca aigua, com ara Cynodon dactylon, Zoysia japonesa, Paspalum notatum i Pennisetum clandestinum, entre d'altres.
 
Els productors milloren cada dia les característiques de les varietats esmentades, n'incrementen els seus avantatges i en redueixen els seus inconvenients, i el mercat s'encarrega de transformar-les en paquets atractius per al consumidor. Però si aquest no es decideix per cap proposta de caràcter natural, també pot accedir a la gespa artificial, una modalitat feta amb materials i fibres sintètiques que es fixa al sòl amb goma d'enganxar i té la seva millor utilitat a les zones de joc, les vores de la piscina i les terrasses.