Repsol YPF

Encara que és més car que el manual, el reg automàtic és actualment la millor opció per a calmar la set del verger. Entre els seus avantatges destaquen la programació, el repartiment uniforme de l’aigua, l’estalvi de temps i treball i l’adaptació al terreny (es pot emprar en terrenys llisos i ondulats, així com en tot tipus de sòls). En precisar quins dies i en quins moments ha d’activar-se el reg, l’usuari no necessita realitzar aquestes tasques manualment, la qual cosa elimina la “sana obsessió” amb el reg que sol acompanyar l’aficionat quan arriba l’estació càlida. 

El sistema funciona amb tot tipus d’elements emissors: degoteig, difusors, aspersors, microaspersors…, i el més idoni és programar-lo a primera o a última hora de la jornada, quan les temperatures són més suaus i la pèrdua d’aigua per evaporació és menor. 

Els components d’un sistema de reg automàtic són: el programador, que executa les ordres dels mecanismes d’obertura i tancament, denominats electrovàlvules, i que són imprescindibles per al muntatge del circuit; els cables, que estableixen la connexió entre el programador i les electrovàlvules; les arquetes, dins de les quals es col·loquen les electrovàlvules; les canonades, que han de ser de polietilè; els emissors de reg, a triar entre els aspersors, difusors, microaspersors, degoteig i altres; i peces diverses, com els colzes, els enllaços o els reductors de pressió.

El més aconsellable és encarregar la seva instal·lació a una empresa especialitzada de confiança, però si la parcel·la és petita i l’usuari té coneixements de bricolatge, i seguretat en si mateix per a muntar aquest tipus d’artefactes, pot demanar dades i consultar dubtes al centre de jardineria, a més de llegir la informació que s’ofereix a continuació. 

Instal·lació senzilla amb aspersors i difusors
El primer pas és realitzar un pla del jardí, en el qual han d’aparèixer amb claredat les canonades existents, els cables i les plantes, arbres, arbustos i massissos, per a evitar que una vegada instal·lat el sistema qualsevol dels elements esmentats pugui obstaculitzar la instal·lació. En el pla han de situar-se els emissors de reg. En el cas dels aspersors, la distància aconsellable entre ells serà de 10 cm., mentre que els difusors hauran de mantenir una separació de 5 cm. Entre els uns i els altres. 

Convé indicar la seva col·locació, establir sectors de reg per zones i ubicar un nombre més gran d’elements en aquelles àrees la vegetació de les quals exigeixi més aigua, sense mesclar mai aspersors i difusors en un mateix sector. Cal tenir en compte l’abast d’aquests components, en cercle, per evitar que les emissions d’aigua perjudiquen la façana de l’habitatge o espais del jardí proveïts de mobiliari.

També cal valorar la pressió i el cabal de l’aigua. La primera es calcula amb un manòmetre i la segona dada es pot obtenir, de forma casolana, amb la mesura del temps que tarda a omplir-se un galleda de gran capacitat, i aplicant aquesta xifra a una regla de 3 de la qual resultarà el nombre de litres en hores.  

Aquesta informació és important per a saber quants elements poden posar-se en marxa simultàniament o com s’alterna el funcionament dels distints sectors. Per a això, és imprescindible saber de quin cabal es disposa. Amb els aspersors i difusors col·locats sobre el pla, caldrà plantejar el traçat de les canonades, el recorregut del qual ha de situar-se al perímetre de la parcel·la i no a l’interior. 

Les electrovàlvules, en grups de tres o quatre, s’adaptaran a l’arqueta, que al seu torn se situarà prop de la presa d’aigua, i el programador s’instal·larà en una zona coberta i prop d’una presa de llum. 

Són algunes indicacions per a desenvolupar un sistema de reg automàtic senzill amb aspersors i difusors en un jardí petit. Només s’aconsella la seva realització si l’interessat està familiaritzat amb aquest tipus de components, amb la instal·lació de canonades i amb el muntatge d’electrovàlvules, claus de pas, programadors…

Si s’observen fallades en els aspersors i difusors (major o menor abast del previst o altres defectes) caldrà revisar-los bé i valorar si algun dels seus elements té brutícia. En aquest cas, es netejaran en profunditat els filtres i els èmbols. Igualment es recomana revisar els cargols, que hauran d’ajustar a la perfecció, i si finalment s’observa que algun component està desgastat, se substituirà per un altre de nou.