Repsol YPF

Per la seva banda, en el Centro Cultural Conde Duque i en el Museu d’Història té lloc una exposició anomenada Madrid 1808. L’exhibició gira entorn dels esdeveniments que van tenir lloc entre el 25 d’abril i el 19 d’octubre de 1808, quant a l’extensió geogràfica i a la manera com les persones els van viure. Així mateix, la Fundación Canal, de la mà de l’escriptor i periodista Arturo Pérez Reverte, mostren una recreació virtual dels successos del 2 i 3 de maig. El recorregut inclou una gran ambientació amb utensilis d’època i diferents ambients per a realitzar un viatge en el temps complet.

El Círculo de Bellas Artes de Madrid, en col·laboració amb la Fundación Dos de Mayo també se sumen a les celebracions, a través d’un cicle de pel·lícules de temàtica relacionada amb aquests esdeveniments; com ara El dos de Mayo, El abanderado, Los fantasmas de Goya entre los días 1 y 3 de mayo.

Un poquet d’història

El 2 de maig és, sens dubte, una data per al record. Aquella jornada de 1808, el poble de Madrid va encendre l’espurna de la Guerra de la Independència. Francisco de Goya va ser l’encarregat de relatar els famosos afusellaments com millor sabia; a través de la pintura. Així, els acabats de restaurar “La càrrega dels mamelucs” i “Els afusellaments”, actualment en el Museu d’El Prado, són el relat més fidel de tant d’horror. 200 anys després d’aquell episodi, convé preguntar-se, què va ser el que realment va ocórrer?

L’alçament del 2 de maig de 1808 marca l’inici de la Guerra contra la invasió francesa d’Espanya. Després del fracàs en l’intent per conquerir Anglaterra, Napoleó Bonaparte decideix envair Portugal. Per a això signa amb Manuel Godoy, favorit de Carles IV, el Tractat de Fontainebleau, pel qual Espanya i França acorden la invasió conjunta de Portugal, alhora que Espanya autoritza el pas de tropes franceses per territori espanyol per a dur-la a terme. No obstant això, les tropes a poc a poc procedeixen a l’ocupació de les ciutats espanyoles com Burgos, Salamanca, Pamplona, Sant Sebastià, Barcelona, o Madrid.

D’aquesta manera, Madrid és ocupada pel general Murat i Ferran VII obligat a abdicar en Josep Bonaparte. Murat va sol·licitar, suposadament en nom de Carles IV, el trasllat a Baiona de la reina d’Etrúria i de l’infant Francesc de Paula. Si bé la Junta de Govern es va negar en un principi, en la reunió de la nit de l’1 al 2 de maig finalment cedeix.

Així, el 2 de maig de 1808, el poble de Madrid es concentrava davant del Palau Reial per protestar per tot el que estava passant. Murat, va aprofitar el tumult i la confusió i va disparar en contra de la multitud, acompanyat de l’artilleria. El poble reacciona i els atacs s’estenen per tota la capital. Si bé la resistència a l’avanç francès va ser molt més eficaç del que Murat havia previst, especialment a la Puerta de Toledo i la Puerta del Sol, els focus de resistència van anar caient amb despietats apunyalaments, degollaments, detencions etc. Mamelucs i llancers napoleònics van extremar la crueltat amb el poble madrileny. Centenars d’espanyols, homes i dones, i soldats francesos van morir en aquest xoc. A més de la lluita per l’alliberament d’un país, s’estava produint, soterradament, una revolució de caràcter liberal.

El Tres de Maig, la repressió

La repressió davant d’aquests atacs va ser cruel. Murat es va plantejar controlar l’administració i l’exèrcit espanyol; aplicar un rigorós càstig als rebels i afirmar que era ell qui governava Espanya. La tarda del 2 de maig va signar un decret en què ordenava l’entrega de totes les armes. En el Saló d’El Prado i en els camps de La Moncloa es va afusellar centenars de patriotes. Potser uns mil espanyols van perdre la vida en l’alçament i els afusellaments subsegüents.

Articles relacionats

- Visita virtual a un museu

- Festes medievals, un passeig per la història