Repsol YPF

La música, activitat molts cops arraconada, és una disciplina fonamental en la formació de les persones, així com en l’ampliació de la cultura i en el coneixement integral del món. Ensenyar-la i aprendre-la no significa obligatòriament dominar la tècnica i el llenguatge musical, com tampoc comporta necessàriament el naixement d’un músic brillant. Conèixer-la i aprendre-la suposa créixer i divertir-se alhora, en definitiva, gaudir d’aquest art.

En aquest sentit, pot ser reconfortant, pràctic i molt interessant introduir els més petits en la disciplina musical, encara que això sí, és molt important fer-ho en la mesura justa, triar instruments adequats per a les edats dels nens i mostrar aquest aprenentatge com una cosa allunyada de l’obligació. 

Així, des del moment que els nens comencin a familiaritzar-se amb les notes i a distingir entre instruments de corda, vent i percussió, ja poden decidir quin és el que més els agrada i encaixa millor amb el seu caràcter. Fer-los partícips d’aquesta decisió contribuirà que continuïn amb la seva pràctica i aprenentatge. 

La guitarra i el piano continuen sent les grans apostes dels més petits i els seus pares, ja que és “relativament” fàcil aprendre a tocar-los, encara que sempre hi ha qui aposta per la trompeta o el violí. 

D’altra banda, cal tenir en compte que la formació musical del nen s’ha de plantejar com una activitat lúdica, activa i participativa. A més, s’ha de conferir un paper important al moviment, la improvisació rítmica i melòdica. S’hauria de plantejar com un joc en què el nen pugui desenvolupar la sensibilitat i el gust per la música, sempre, és clar, combinant-ho amb una adquisició adequada de la tècnica. 

Quant al lloc triat per a rebre la formació musical les possibilitats són molt variades. 

El conservatori
Els conservatoris o centres privats, que estan facultats per a expedir títols oficials, divideixen la seva formació en tres cicles: elemental (durant quatre anys), mitjà (sis anys dividits en tres cursos) i superior (un sol cicle). Així, la carrera completa de piano o violí suposa uns 14 anys d’estudi. Quant a la titulació, cal dir que la superació del tercer cicle de grau mitjà equival a una diplomatura, mentre que el grau superior a una llicenciatura. 

Altres mètodes d’educació musical
Pel que fa als ensenyaments musicals lliures, destaquen els mètodes següents:

- Kodaly: A partir de la base del folklore i la cultura (moviment, cant i ball) el nen aprèn el llenguatge musical. 

- Aschero: Consisteix a relacionar els sons amb colors. En aquest sentit, utilitzen un llenguatge diferent del solfeig, això és, no s’utilitzen les notes musicals, sinó sonocolors amb les seves particulars partitures.

- Orff: Combina l’ús d’instruments de percussió petits, expressió corporal, cant i ball per a desenvolupar l’ensenyament. 

- Suzuki: És un mètode que treballa amb nens a partir de 3 anys. Per impartir la formació es compta amb un dels pares. Així, es van introduint instruments musicals a través de la imitació i el desenvolupament de l’oïda.

Articles relacionats: 
> Organitzar les tasques
> Música i aprenentatge: els nens bilingües