Repsol YPF

La ràdio en línia és més antiga del que es pensa. Internet Talk Radio es considera la primera emissora en línia. Va ser desenvolupada per Carl Malumud l’any 1993 i emprava una tecnologia denominada MBONE. Dos anys més tard, el 1995, naixia la primera estació de ràdio exclusiva per Internet a temps complet. S’anomenava Radio HK i emetia exclusivament música de bandes independents. 

Posteriorment, una vegada que es va consolidar la tecnologia i la banda ampla, les emissores tradicionals van començar a desembarcar en la Xarxa i van aparèixer milers de ràdios que funcionen mitjançant la reproducció en temps real (arxiu que es baixa i s’escolta al mateix temps i que no pot ser gravat). Programes com Shoutcast van ajudar a popularitzar aquest format.

Sintonitzant
Avui en dia qualsevol ordinador està preparat per a sintonitzar i escoltar ràdio per Internet. L’única cosa que es necessita és una connexió ADSL, targeta de so, altaveus i un programa de reproducció, com RealPlayer, WinAmp, els que vénen per defecte amb el sistema operatiu (Windows Media Player o iTunes), o XMMS i Amarok per a Linux. Hi ha emissores que s’escolten des de la pròpia pàgina web (la majoria de les convencionals) i altres són accessibles directament des del reproductor, per la qual cosa no cal obrir el navegador. 

Per localitzar una ràdio en el ciberespai simplement cal acudir a un cercador tipus Google o Yahoo! o, més còmode encara, a un cercador de ràdios. Live365, Radiotower, Surfmusic o Omninternet estan entre els cercadors de ràdios més utilitzats per la comunitat internauta. Tenen un ampli catàleg de ràdios, generalment classificades per continents i tipus de música que emeten. L’avantatge que tenen aquests cercadors és que permeten l’usuari escoltar directament la programació, sense necessitat de passar per la web oficial de l’emissora. A més, faciliten informació sobre la qualitat de l’emissió i el tipus de programari requerit.   

En aquests mateixos cercadors es poden trobar emissores en espanyol, però hi ha un altre tipus de directoris més centrats en ràdios hispanes, com Linkopedia, StarChat, Vidauna o Portalmix. 

Al gust de l’oient
Però la Xarxa no es limita només a oferir programes radiofònics convencionals. Hi ha altres maneres de ràdio que han sorgit a l’escalf de l’extraordinari desenvolupament de la Web 2.0 o Internet social, com el podcàsting i les ràdios musicals semàntiques. 

El podcàsting s’ha consolidat com a manera d’expressió i el seu èxit va lligat al dels reproductors MP3. Quan va sorgir aquest fenomen, fa ara uns tres anys, alguns periodistes s’hi van referir com una “revolució de l’àudio amateur”. El creador d’un bloc es convertia en locutor. 

El podcàsting suposa la creació i distribució d’arxius de so -de contingut variat- mitjançant RSS (sistema per a sindicar informació en Internet). Precisament, la sindicació és el principal avantatge del podcàsting enfront de la col·locació d’arxius de so en una pàgina web. El sistema RSS avisa de la presència de nous continguts per a baixar. 

Amb aquest sistema, l’internauta escolta un programa de ràdio sobre els temes que més li interessen, alhora que els creadors es converteixen, premeditadament o no, en predicadors de la Xarxa que es dirigeixen a una audiència fidel.

Entre els “podcast” en castellà més populars es troben, entre altres, Podcast-es.org, Comunicandopodcast.com, ipunkrock.net o El Bloguipodio.

Les ràdios musicals semàntiques, per la seva banda, tenen una certa relació amb els “podcast” en el sentit que ofereixen a l’usuari el que vol escoltar. En principi, ningú sentirà a través d’aquestes emissores en línia res que no sigui del seu gust. Una ràdio semàntica analitza les preferències musicals de l’oient, a través de les cançons que tria escoltar, i a partir d’aquí crea un perfil d’usuari.

Amb els perfils que ha elaborat, forma grups de gustos semblants i els ofereix música que sospita que pot ser del seu gust. Es crea així una ràdio que emet només cançons que s’ajusten als gustos de l’internauta. 

Pandora és potser la ràdio semàntica més popular, encara que en l’actualitat no permet l’accés a la majoria d’usuaris residents fora dels Estats Units -Espanya inclosa- per un assumpte de llicències. Sí es pot accedir a Last FM, que registra la música que s’escolta a través de l’ordinador; Mercora, que permet introduir cançons per compartir-les amb altres usuaris, o Jamendo, lloc en què els artistes posen les seves cançons a disposició de qui vulgui baixar-se-les lliurement.

Articles relacionats:
> Codis de barres en el mòbil
> Twitter: blog, missatgeria instantània i SMS