Repsol YPF

Aquest terme sorgeix durant una “pluja d’idees” de l’empresa editorial nord-americana O´Really Media, fundada pel guru Tim O´Really. Els participants van parlar de l’evolució que estava experimentant Internet. A partir d’aquí la paraula es va propagar com la pólvora, va donar lloc a una reeixida conferència (Web 2.0 Conference) i es van assentar les bases d’una nova forma d’entendre la web en què la prioritat és l’usuari. 

En el Web 2.0 les aplicacions tradicionals s’han convertit en aplicacions que funcionen a través d’Internet, enfocades a l’internauta. Allò que es fa prevaldre és la participació i la comunicació. Per a això es posa en les seves mans una sèrie d’eines, molt senzilles, que abans només estaven disponibles per a persones amb coneixements tècnics molt avançats. En conseqüència, ara qualsevol pot crear una pàgina pròpia sense tenir ni idea de programació, donar la seva opinió sobre qualsevol tema o compartir continguts amb altres internautes. Internet s’acosta a l’usuari i no a l’inrevés, com succeïa abans. 

Blocs, wikis i xarxes socials

Són diversos els serveis que marquen la transició de la Web 1.0 a la Web 2.0. Per un costat tenim les aplicacions en línia i, d’un altre, els llocs que permeten compartir diferents continguts, com adreces, fotos, vídeos o notícies. 

El vertiginós avanç de les noves tecnologies permet que, ara, una pàgina d’Internet es pugui utilitzar com si tractés de l’ordinador. Així, les eines web ofimàtiques (per exemple, les de Google Docs) ofereixen la possibilitat de generar documents com els de Word o Excel. Els programes resideixen en servidors remots i l’usuari no ha de baixar-se’ls; únicament ha d’abaixar-se una aplicació per a poder accedir-hi. 

D’aquesta manera, es poden desar arxius (informes de treball, currículums...) en el servidor de la companyia que ofereix l’eina en comptes de fer-ho en el disc dur de l’ordinador. Així les tindrem fora de perill d’avaries o errors en l’equip, o en un dispositiu mòbil, que desbaratarien tota la informació, amb l’avantatge afegit que s’hi pot accedir des de qualsevol lloc.

L’altra característica de la Web 2.0 és la participació i la possibilitat de compartir continguts. Dins d’aquest àmbit destaquen els wikis, terme hawaià que identifica els llocs que poden ser modificats en temps real per qualsevol internauta. El wiki per excel•lència és l’enciclopèdia virtual Vikipèdia. En aquest apartat s’inclouen també les bitàcoles o blocs i els podcasts, així com els serveis RSS i la sindicació de continguts.

Les comunitats virtuals o xarxes socials també han marcat l’evolució cap a la Web 2.0. Les més reeixides, MySpace (www.myspace.com) i Facebook (www.facebook.com). Són llocs web d’interacció social formats per perfils personals d’usuaris. Inclouen xarxes d’amics, grups, blocs, fotos, vídeos i música. A més, disposen d’una xarxa interna de missatgeria que permet comunicar-se als membres de la comunitat. 

Altres espais de caràcter social que ja han passat a formar part de la història de la nova Internet són YouTube (es.youtube.com), en l’àmbit del vídeo, i Flickr (www.flickr.com), en el de la fotografia. Els dos llocs deuen la seva popularitat a la generalització de la banda ampla i de les videocàmeres i càmeres de fotos digitals, així com a l’expansió de la telefonia mòbil i a l’aparició de terminals multimèdia. 

Articles relacionats:
> Blogs al mòbil
> Dalealplay, el YouTube espanyol