Repsol YPF

Encara que l’astènia se sol associar amb més freqüència als mesos primaverals, el final de l’estiu i el canvi d’estació solen comportar una sensació de cansament i una certa falta d’estímuls per realitzar les tasques, símptomes que identifiquen la denominada “astènia de tardor”, no tan coneguda però presenta els mateixos símptomes.  

Les vacances han finalitzat i s’imposa la tornada a la rutina per a grans i petits. Això, unit a la progressiva disminució de les hores de sol, sol ocasionar ben sovint una sensació d’apatia en la població, fins al punt que, de vegades, les persones se sentin fins i tot sense forces per a aixecar-se del llit als matins. 

Aquest trastorn és provocat per una alteració dels ritmes vitals relacionats amb la regulació dels ritmes son-vigília i la reducció de les hores solars. Alguns dels símptomes que solen acompanyar l’astènia de tardor solen ser, a més de la fatiga muscular que provoca sensació de cansament en fer el mínim esforç, dificultats per a concentrar-se en el treball, una certa lentitud mental, irritabilitat, intolerància als sorolls o la llum, així com una necessitat de dormir més del que és habitual. 

Importància del sol
La llum solar controla la glàndula pineal, que segrega melatonina, l’hormona responsable de les emocions i el control biològic de l’organisme. En produir-se una disminució de la llum, com ocorre a la tardor, es produeix un desequilibri entre les hormones que afecta el sistema emocional. 

La llum natural també activa la serotonina, la dopamina, i la norepinefrina, neurotransmissors que estimulen les neurones. Si aquests no reben suficient llum, disminueixen la seva activitat i, per tant, la transmissió de missatges químics entre les cèl·lules és menor i el resultat es reflecteix en un estat de tristesa i malenconia. 

Encara que en principi qualsevol persona està exposada a tenir un mal dia, sense motivació, l’astènia tardorenca sol incidir en persones, sobretot dones, que es mouen en l’entorn de les grans ciutats i que tenen entre 20 i 50 anys. Aquestes xifres augmenten en aquells països que compten amb menys hores de sol durant el període hivernal. 

Igual que succeeix amb l’equivalent primaveral, es tracta d’un trastorn passatger sense gaire importància que remet passats uns dies i que no necessita cap tractament farmacològic, ja que no es considera una malaltia. En tot cas, es pot recórrer a suplements de gelea reial, un excel·lent estimulant que equilibra el sistema nerviós, i a més proporciona sensació de benestar, o prendre pol·len, ric en vitamines del grup B, aminoàcids essencials i sals minerals, molt adequats en estats depressius, fatiga i decaïment. 

No obstant això, poden registrar-se alguns casos més acusats que arriben a prolongar-se durant mesos. En aquesta situació es podria parlar de processos depressius que caldria tractar mèdicament. 

Dieta equilibrada i esport
Per fer front a aquesta situació, els metges i psicòlegs recomanen seguir una dieta equilibrada, mantenir uns horaris fixos respectant les hores de son i practicar exercici físic moderat, si és possible a l’aire lliure, evitant així la temptació de tombar-se en el sofà i quedar-se inactiu. 

En una dieta equilibrada no han de faltar les proteïnes, fonamentals per al bon funcionament del sistema nerviós, ja que estimulen la producció de neurotransmissors com la dopamina i neuroepinefrina, mentre que determinats aminoàcids, com el triptòfan, augmenten la producció de la serotonina i la tirosina. 

Els hidrats de carboni constitueixen també una font d’energia i proporcionen la glucosa indispensable per al funcionament del sistema nerviós i del cervell. 

Quant a les vitamines, són especialment importants les del grup B. La vitamina B1 o tiamina participa en la síntesi dels neurotransmissors i fa que els impulsos nerviosos es propaguen. La niacina o vitamina B3 intervé en la producció del triptòfan, mentre que la B6 o piridoxina és una vitamina antiestrès i antidepressiva que forma part del metabolisme dels aminoàcids. Quant a la cobalamina o vitamina B12 és indispensable per al bon funcionament del sistema nerviós, ja que la seva carència provoca irritabilitat, baixades d’ànim i depressió. 

Articles relacionats:
> La risoteràpia: curar amb un somriure
> De nou en el treball: tornada a la rutina… ¿o no?