Repsol YPF

Des de sempre, és un costum arrelat entre la població, davant els primers símptomes de refredat, acudir a la farmaciola de casa per intentar tallar l’avanç de la malaltia. De vegades, els compromisos laborals i les tasques del dia a dia fan deixar de banda anar a cal metge perquè realitzi el seu diagnòstic i estableixi la medicació adequada en cada cas. 

Es busca una solució ràpida i s’eviten les esperes en les consultes mèdiques quan decidim recuperar la medicina que ja va ser efectiva un temps arrere. Les dones en edat laboral solen ser les que recorren a aquesta pràctica amb més freqüència, de vegades incitades per les persones de l’entorn pròxim que recomanen un fàrmac perquè “a mi em va anar molt bé". No obstant això, es desconeix si tindrà la mateixa validesa en una tercera persona. 

Conseqüències importants

Segons els experts, l’automedicació –consumir medicaments que no necessiten recepta per decisió pròpi– en si no és dolenta, sempre que es faci bé. Té un aspecte positiu perquè la persona participa en la cura de la seva pròpia salut i genera un menor cost al sistema sanitari. En aquest sentit, no és una cosa a evitar sinó a dirigir, perquè mal dirigida genera riscos, com el retard en el diagnòstic o la potenciació dels efectes secundaris. Els medicaments són beneficiosos si s’usen de manera correcta, en la dosi indicada i només quan són necessaris. En cas de dubte del més mínim, cal anar al metge. 

L’automedicació no és un gest intranscendent, sinó que pot implicar serioses conseqüències per als qui, ben sovint, decideixen fer ús d’aquesta. Hi ha tres grups de fàrmacs (analgèsics, antiinflamatoris i antibiòtics) que mal emprats poden provocar lesions gastrointestinals, hepàtiques i renals o pneumònies, entre altres conseqüències. També es poden produir intoxicacions derivades del consum no controlat de sedants, antidepressius i analgèsics. A més, l’ús constant i prolongat d’antibiòtics per mitjà de l’automedicació pot desencadenar una al•lèrgia als mateixos fàrmacs.

En el cas dels refredats, en tractar-se d’infeccions causades per virus, els antibiòtics no són efectius. No obstant això, moltes vegades s’hi recorre i això només serveix perquè, en prendre’ls de forma innecessària, els bacteris es facin resistents i aquests fàrmacs no tinguin capacitat d’actuar quan faci falta. 

És freqüent que els tractaments amb antibiòtics no s’acabin, tal com mana el metge, i que els medicaments sobrants quedin a la farmaciola. D’aquesta manera es produeix un emmagatzemament i quan la persona presenta símptomes semblants utilitza els medicaments que van sobrar. El problema és que aquests poden estar caducats o no ser els més indicats per a la seva malaltia, encara que els símptomes siguin semblats.

Farmàcies en línia

Segons paraules del secretari general de Sanitat, José Martínez Olmos, “l’automedicació és un enemic de l’eficàcia dels medicaments”. Espanya és el país d’Europa que més antibiòtics consumeix, malgrat que el seu consum s’ha reduït considerablement. Això no és bo perquè es crea resistència a les medicines, fins al punt d’arribar a ser ineficaços en la persona que els pren sovint. D’altra banda, Olmos considera que “en automedicar-se, es pot estar ingerint alguna cosa incompatible amb altres medicaments que s’estiguin prenent al mateix temps”.  

Un altre costum estès és, davant l’aparició d’una grip o un refredat, combinar diversos medicaments alhora. Els experts desaconsellen radicalment aquesta pràctica perquè pot provocar reaccions adverses, de vegades més greus fins i tot que la mateixa malaltia que es pateix. 

La proliferació de farmàcies en línia en Internet ha facilitat que moltes persones recorrin a la xarxa per obtenir medicaments de manera senzilla i, de fet, el nombre de cibercondríacs (terme amb què se’ls coneix) és cada vegada més alt. No obstant això, cal tenir en compte que moltes vegades tant les pàgines sobre medicaments i malalties com les informacions que apareixen als fòrums poden ser inexactes i contenir dades errònies. 

Durant l’última dècada s’ha reduït l’automedicació i l’emmagatzemament de medicaments en farmacioles particulars. No obstant això, més d’un 22% de les persones que s’acosten diàriament a les farmàcies a la recerca d’antibiòtics ho fa sense recepta mèdica. 

Articles relacionats:
> Es pot prevenir la grip?
> Mal de cap: un mal freqüent