Repsol YPF

Es pot considerar que el camp en què més ha evolucionat la tecnologia dedicada a la bellesa ha sigut la mesoteràpia. Encara que en els seus inicis era una tècnica desagradable, per tot el que tenia de dolorosa –es podien clavar fins a cent agulles a un pacient–, el transcurs del temps ha servit per a perfeccionar els seus mètodes de tal manera que poc té a veure amb el tractament originari. 

Actualment, és una metodologia efectiva, ràpida i sense efectes perjudicials si qui la realitza és un professional mèdic. Consisteix a tombar el pacient en una llitera i aplicar distints fàrmacs per mitjà de múltiples injeccions intradèrmiques o subcutànies en dosis petites, administrades a la dermis, just sota la pell i a la zona més pròxima a la que cal tractar. 

Amb una desinfecció prèvia de la zona a tractar, les injeccions s’apliquen mitjançant una pistola de mesoteràpia dotada d’unes agulles curtes i fines. La punxada a penes produeix dolor, ja que només s’introdueix la punta de l’agulla. Els fàrmacs que s’injecten porten una substància base i aquesta afavoreix que les membranes cel·lulars del teixit malalt absorbeixin el principi actiu injectat. Aquest principi actiu dependrà del tipus de patologia que s’estigui tractant. De totes maneres, en ser injectat, l’acció és més directa que si se subministra per una altra via. 

Sota control mèdic
Es tracta d’un procediment senzill, ràpid i amb escasses contraindicacions però, encara així, és fonamental que es realitzi sota un estricte control mèdic i no s’ha de deixar en mans d’una persona especialista en estètica. 

Els medicaments poden ser al·lopàtics o homeopàtics. Aquests últims ofereixen més garanties, ja que permeten un tractament personalitzat, no produeixen reaccions al·lèrgiques i, a més, tenen el gran avantatge de mancar absolutament d’efectes secundaris. Tendeixen a estimular la capacitat de reacció endògena de l’organisme i solen ser aplicats amb bons resultats. 

La mesoteràpia s’associa a tècniques de massatge que tonifiquen la pell i ajuden a drenar líquids. S’utilitza per a corregir l’obesitat generalitzada i alguns problemes derivats d’aquesta, com la hipertensió, l’augment de colesterol i de triglicèrids o els problemes de psicomotricitat. 

Quan es tracta d’una obesitat localitzada, s’empra (associada a tractaments corporals refermants) per a combatre la cel·lulitis en grau avançat, ja que produeix una reducció de l’excés de volum corporal (especialment en zones localitzades com l’abdomen o les cuixes) i millora l’aspecte cutani. Per a això, utilitza substàncies que milloren la circulació local de la zona afectada, afavoreixen el drenatge limfàtic, l’eliminació de nòduls fibrosos, així com una combustió local dels greixos. També és una via per a depurar la sang i eliminar toxines. 

Diverses sessions
Així mateix, està indicada en cas de trastorns circulatoris (tromboflebitis, varices, cicatrització d’úlceres…), dolors crònics, reuma, artrosi o artritis. Generalment, sol ser necessari aplicar una mitjana de deu sessions, amb una freqüència setmanal, encara que aquesta quantitat pot variar, segons l’evolució més o menys ràpida de la patologia que es tracta. Una vegada acabat el tractament inicial, se solen aplicar sessions de manteniment. 

Encara que en molts casos es continuen realitzant unes petites punxades, es pot aplicar fins i tot sense agulles, per via percutània a través de la pell, mitjançant impulsos elèctrics (electroforesi) o energia ultrasònica (sonoforesi).

La mesoteràpia homeopàtica s’aplica també al rostre, utilitzant productes com l’àcid hialurònic natural, que ajuda a corregir les arrugues facials. A més, contraresta l’envelliment, manté la hidratació natural de la pell i millora la textura i lluminositat. Aquesta infiltració es realitza mitjançant una tècnica de micropuntura. En els tractaments facials se solen aplicar entre 5 i 10 sessions. La freqüència d’aquestes pot variar segons l’estat de la pell. Si el cutis està molt espatllat serà setmanal i, en cas contrari, cada quinze dies. 

Aquest tractament dels teixits desvitalitzats i de les arrugues amb medicaments homeopàtics es diferencia del tractament al·lopàtic (realitzat amb fàrmacs convencionals) que tracta d’estimular els teixits perquè aquests recuperin per si mateixos la funcionalitat biològica natural. Com a resultat, la pell rejoveneix de manera global i presenta un aspecte millor.