Repsol YPF

El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és una malaltia crònica que se sol detectar en l’etapa infantil, abans dels 7 anys d’edat. Afecta entre un 3 i un 5% dels nens, en una mitjana d’un escolar per aula, amb un clar predomini dels barons sobre les nenes en una proporció de 4 a 1. Es tracta d’un trastorn del desenvolupament de la inhibició de la resposta i afecta els nens en els seus estudis o la vida social. La inhibició és la capacitat que permet a cada persona detenir-se i pensar abans d’actuar, així com analitzar les possibles conseqüències d’una acció i, en funció d’això, planificar la seva conducta. 

El TDAH dificulta aquest procés i, així, les persones afectades amb aquest trastorn no són capaces d’utilitzar les experiències d’altres per a aprendre ni poden analitzar i planificar la seva conducta. Aquesta dificultat per a planificar interfereix també en la seva capacitat per a jugar en equip, fer exercicis de matemàtiques i fins i tot per a atendre en classe. 

Incapaços de controlar-se
No es coneix de ciència certa quines són les causes que arriben a provocar aquest trastorn, però sí que hi ha unanimitat a establir que no es deu a una única causa, sinó que seria el punt final d’una sèrie de fallades biològiques que interactuen entre si. D’altra banda, s’han investigat les disfuncions familiars que existeixen en nens amb aquest trastorn i s’ha arribat a la conclusió que exerceixen un important paper en el desenvolupament dels símptomes del TDAH. 

Els nens amb TDAH són molt inquiets, incapaços d’estar asseguts molt de temps o amb una inquietud constant i, malgrat que ho intenten, solen tenir problemes per a prestar atenció i concentrar-se. Moltes vegades, no poden controlar la seva conducta i semblen estar absents quan es reclama la seva atenció, a diferència dels nens que es porten malament intencionadament i estan pendents de la reacció dels adults. 

Actuar sense pensar, resultat de la seva conducta impulsiva, habitualment provoca problemes amb pares, amics i professors. La dificultat per a controlar les emocions pot desembocar en conflictes amb els seus companys, precisament per la incapacitat de controlar les agressions, la impulsivitat i no sotmetre’s a les normes del joc. D’altra banda, en no ser capaços d’automotivar-se, són incapaços de realitzar tasques que no suposin un interès immediat o una recompensa. 

D’aquesta manera, el desenvolupament de les capacitats executives pateix un retard i un nen amb TDAH es comporta com si fos més petit del que és en realitat. És freqüent trobar-los en cursos inferiors als que els correspondria per la seva edat, a causa de buits en l’aprenentatge o problemes de rendiment deguts als mateixos símptomes del TDAH. En la mateixa línia, poden tenir dificultats en els exàmens per la inatenció i la impulsivitat o fallades a l’hora de completar i entregar la feina per a casa. 

El més habitual és que símptomes com la hiperactivitat vagin atenuant-se progressivament a mida que les persones creixen, encara que poden continuar manifestant-se en l’edat adulta. Però convé saber que un nen afectat per aquest trastorn i que no rebi un diagnòstic i un tractament correctes, pot experimentar al llarg del seu desenvolupament un notable deteriorament en el rendiment escolar, així com en les relacions familiars i en el seu entorn social, en general. Un deteriorament que pot fer-se extensiu a la seva edat adulta, convertit en dificultats de parella, problemes laborals, conductes antisocials, a més d’altres possibles trastorns psiquiàtrics. 

Diversos tipus
El seu diagnòstic és complex i s’ha de basar en l’avaluació clínica realitzada per un professional expert, ja que no hi ha proves específiques. Igual que succeeix amb altres malalties, els símptomes i la svua intensitat no són sempre iguals, la qual cosa ha portat a establir una classificació en què es distingeixen tres subtipus de diagnòstic. En primer lloc es troba el nen predominantment inatent, que sembla no escoltar quan se li parla directament, sovint perd les coses, pot distreure la seva atenció fins i tot en activitats que siguin del seu interès. Transmet una imatge de persona poc intel•ligent (encara que això no sigui cert) o amb una preocupant desmotivació. Allò més habitual és no esperar res d’ell. 

D’altra banda, es troba el predominantment hiperactiu i impulsiu. Aquest es mou i parla en excés, respon precipitadament quan se li formula una pregunta i, en general, manifesta un comportament molest, ja que sol interrompre converses i s’immisceix en els jocs dels altres nens, i arriba fins i tot a tenir manifestacions d’agressivitat. Un tercer subgrup seria el que combina, d’una banda, la falta d’atenció i el caràcter distret del primer amb els símptomes hiperactius-compulsius del segon. És el més freqüent dels tres.  

Articles relacionats:
- Lipoatròfia, la malaltia de l´oficina
- Un cor de titani