Receptes de cuina, alimentació i nutrició, col•leccionisme, calefacció, bricolatge, mobles... Repsol.com

Repsol YPF

Logo Repsol

Ruta

Soc a: Inici > Casa i llar >
De nou en el treball: tornada a la rutina… ¿o no?

Vacances, dies de temps lliure, viatges… tot s’acaba. La tornada al treball aguaita com un moment crític al qual cal enfrontar-se i sol significar un ànim decaigut, en haver de tornar de nou a les tasques habituals.

Al llarg del període estival, el ritme normal de vida s’altera: els horaris es relaxen, es realitza més activitat física i es menja a hores diferents. Després dels dies de descans i de la sensació de llibertat que proporcionen, tornar a recuperar el ritme de treball que es manté al llarg de tot l’any, tornar a un horari no triat i assumir una càrrega laboral, sol ser una tasca dura d’afrontar que moltes vegades provoca ansietat. 

De nou apareixen els horaris, les exigències s’han de complir i tot això suposa, de vegades, problemes d’adaptació amb situacions d’irritabilitat, dificultats per a dormir, problemes d’estómac i un estat d’ansietat generalitzat. A més, no cal oblidar que la tornada al treball coincideix amb un període de canvi estacional que comporta l’acurtament dels dies i l’empitjorament gradual del clima, factors que habitualment incideixen en l’ànim de les persones.

Síndrome passatgera
Hi ha persones que gaudeixen de la tornada a les tasques. Altres, no obstant això, no són capaços d’afrontar les exigències quotidianes i allò que en principi es plantejava com una síndrome postvacacional sense més transcendència pot ser el començament d’un trastorn depressiu. Segons plantegen alguns estudis, és un aspecte cada cop més comú en l’individu occidental i es considera que el 35% dels espanyols pateix aquesta síndrome, caracteritzada per nervis, decaïment o sensació de buit, i es pot fins i tot somatitzar com a mal de cap, sudoració, diarrees o insomni. Aquests símptomes duren uns dies, però no es considera una malaltia mental. 

Generalment, les persones que més pateixen aquesta síndrome postvacacional solen ser aquelles que tenen un treball que comporta grans responsabilitats, però també les que estan descontentes amb la tasca que realitzen, bé perquè no veuen una sortida al seu treball o no se senten implicats amb allò que fan. D’altra banda, aquesta síndrome també pot aparèixer motivada per circumstàncies personals o familiars, ja que, de vegades, tornar a la rutina quotidiana de la casa significa tornar a situacions de conflicte que es reflectiran en la tornada al treball. 

Sol ser recomanable, si es pot, repartir les vacances al llarg de l’any, de manera que es pugui gaudir de diversos descansos escalonadament. De totes maneres, hi ha pautes orientatives que poden fer més suportable el retorn. 

Aprendre a motivar-se
En principi, és bo posar-se en contacte progressivament amb la rutina, tornar alguns dies abans de vacances, organitzar-se amb el nou horari i així no incorporar-se de cop i volta al treball. Una opció és sol·licitar a l’empresa un horari flexible durant els primers dies, a fi d’adaptar-se a la tornada.  

Convé preparar les obligacions amb una certa antelació a la reincorporació laboral ja que, a hores d’ara, el cos encara està ‘de vacances’ i costa més organitzar-se. Cal planificar-se bé, ser més ordenat i, no cal dir-ho, trobar també temps per a un mateix i així mantenir els bons hàbits que s’han practicat a l’estiu, com llegir o fer més exercici. En aquest sentit, els caps de setmana poden ser una forma de continuar els dies d’oci passats, preparant sortides atractives o alternatives que evitin caure en la monotonia. 

Dir adéu a aquest període pot resultar difícil. No obstant això, cal aprendre a motivar-se amb les petites vivències quotidianes, tant en l’àmbit de la família i a casa, com en el treball amb els companys. D’altra banda, el començament del curs laboral pot servir com a punt d’arrencada per a plantejar-se reptes com aprendre idiomes, perfeccionar la formació, apuntar-se a un gimnàs, millorar els hàbits alimentaris o deixar de fumar. 

No cal veure el treball com una desgràcia, per això es recomana mirar els aspectes positius i intentar millorar, tant com es pugui, els negatius. Encara que moltes vegades és inevitable, no és gens recomanable emportar-se el treball a casa. Si durant el temps que s’ha estat fora s’ha produït una acumulació de tasques, és necessari establir una escala de prioritats. D’aquesta manera, el treball anirà fent-se de manera escalonada. 

En els moments en què algú se senti desmotivat és fonamental que visualitzi els objectius que es planteja aconseguir i, així, fets com haver de matinar o no disposar de tant de temps lliure seran més suportables. Convé recordar que el treball no és un enemic, sinó una eina per a poder viure i aconseguir diners per a les pròximes vacances.


Accés a Confiança en línia

Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.