Repsol YPF

Com el seu nom indica, la fibromiàlgia és una malaltia reumàtica crònica que es caracteritza per una sensació de fatiga acompanyada d’un fort dolor muscular. En l’Estat espanyol, entre un 2-3% de la població pateix aquesta malaltia i els qui la pateixen experimenten una sensació generalitzada de dolor en tot el cos. Encara que predominantment afecta el sexe femení entre els 20 i 40 anys, també pot manifestar-se en nens i ancians. 
 
Encara que es desconeixen les causes que poden originar aquest procés, es creu que situacions d’estrès fort, depressions o ansietat podrien desembocar en fibromiàlgies, encara que no està comprovat científicament.  

Generalment, el diagnòstic sol tardar anys a arribar, encara que cada vegada es registren més casos, no perquè hi hagi una major incidència sinó perquè abans tan sols es plantejava la possibilitat que es tractés d’aquesta malaltia. 

Dolors intensos
Els símptomes són uns dolors semblants als adoloriments però molt més intensos que a vegades impedeixen que la persona pugui dormir amb normalitat ni exercir el seu treball, per la qual cosa, de vegades es tendeix a confondre amb una depressió. Aquest dolor es pateix en tot el cos, encara que pot començar en una regió determinada i estendre’s a altres amb el temps. A més, la intensitat pot variar segons l’hora del dia, el clima, els patrons de son, la fatiga nerviosa o el nivell d’activitat física. 

S’ha observat en molts malalts un descens de la serotonina, un neurotransmissor modulador del son, el dolor i la resposta immunològica, així com una sensació de fatiga i abatiment, apnea nocturna, mioclònies del son (moviments bruscos de braços i cames) i bruxisme (esmussar de dents). 

Cal destacar que un elevat percentatge de persones amb fibromiàlgia pateix trastorns del son ja que, encara que s’adormen amb facilitat, es desperten també molt sovint. En conseqüència, s’aixequen l’endemà sentint-se cansades, encara que hagin dormit durant tota la nit. Aquesta fatiga pot reflectir-se com una apatia o en casos més extrems com una sensació d’esgotament. El son profund és fonamental en moltes funcions de l’organisme com la reparació de teixits o la regulació d’hormones. Per això, de vegades es prescriuen medicaments que potencien els nivells de serotonina en el cos. 
Els mals de cap i les migranyes són també símptomes comuns, així com els dolors abdominals i l’anomenat “síndrome de còlon irritable” caracteritzat per restrenyiment alternat amb diarrea, dolor abdominal, gasos i nàusees. Afortunadament, no causa deformitats i el dolor en general no sol empitjorar amb el temps, encara que algunes persones afectades poden arribar a tenir símptomes tan severs que els impossibiliten desenvolupar-se bé tant en el treball com en la seva vida social. 

Els “punts gallet”
El cos compta amb 18 zones sensibles al dolor, que delaten la persona amb fibromiàlgia. Els especialistes les denominen “punts gallet” i serveixen per a dictaminar si els símptomes que pateix una persona es deuen a aquesta malaltia o a una altra patologia. 

Es tracta d’una tècnica que el Col·legi Americà de Reumatologia va adoptar el 1990. Consisteix a establir els citats 18 punts en distintes zones del cos que van des del clatell, al voltant del coll i la columna vertebral, trapezis, columna dorsal, zona lumbar, colzes, cara externa dels malucs i cara interna dels genolls. Es considera que una persona pateix fibromiàlgia quan en fer el metge pressió sobre aquestes zones, el pacient experimenta dolor, almenys, en dotze d’elles. A més, es tindrà en compte que es pateixin dolors generalitzats des d’uns quants mesos abans, sense que existeixi cap altra malaltia que pugui justificar-los. 

La fibromiàlgia és una malaltia crònica, encara que el seu impacte sobre la vida quotidiana del pacient pot tenir major o menor repercussió. És fonamental que el pacient estigui ben informat, que conegui el procés de la malaltia, i que sàpiga que encara que la fibromiàlgia produeix molt de dolor, no és una malaltia degenerativa. 

Sol recomanar-se que la persona afectada continuï realitzant les seves activitats amb normalitat, ja que si es tendeix al repòs els músculs poden inutilitzar-se i atrofiar-se. Es recomana practicar esport amb moderació i també sotmetre’s a tècniques de relaxació amb vista a saber adequar-se als problemes psicològics que solen associar-se a aquesta malaltia. Paral·lelament s’estableixen tractaments farmacològics en forma d’analgèsics per a combatre el dolor, antidepressius per als casos de depressió, així com altres específics per als trastorns del son o els problemes associats, com el còlon irritable.