Repsol YPF

El greix subcutani s’altera i apareixen uns petits clivells circulars en determinades zones de la pell com si s’exercís pressió amb els dits. El seu nom és lipoatròfia semicircular i és un trastorn poc freqüent del qual hi ha informes mèdics des de mitjans dels anys 70. 

Després de registrar-se els primers casos -el 1974, dos metges alemanys van relacionar per primera vegada la malaltia de tres pacients amb els edificis en què treballaven- es va començar a especular sobre la possibilitat que aquestes marques a manera de bandes poguessin ser conseqüència d’una mala circulació, a causa de l’estructura de les cadires de treball o, fins i tot, per portar roba ajustada. 

Per explicar les causes que originen l’aparició d’aquests estranys símptomes, en els anys 80 es van realitzar diversos informes. En un principi es va pensar en una explicació biològica, com que es produïren petites descàrregues electrostàtiques a la zona de les cuixes, a través de la taula de l’escriptori. Les descàrregues locals en una zona específica del cos més pròxima a la base de la taula de treball podrien explicar les modificacions en el teixit lipoatròfic, ja que s’activarien els macròfags que produeixen citocines, un tipus de proteïnes capaces de modificar l’estructura del teixit adipós. 

Malaltia reversible
Fa quasi dues dècades, els símptomes es van registrar de forma massiva en 900 treballadors d’una empresa belga. Entre les dades més rellevants es destacava que la zona de les extremitats inferiors afectada coincidia amb l’alçària a què es trobava el mobiliari d’oficina, i que les lesions (d’uns 2 centímetres d’ample i fins a 20 de llarg) podien arribar a tenir una profunditat de fins a 5 mil·límetres. 

Curiosament, aquestes lesions desapareixien quan les persones afectades estaven absents del seu lloc de treball durant un temps prolongat, com una baixa maternal i, al contrari, tornaven a aparèixer quan el treballador es reincorporava al seu lloc. 

A mesura que ha anat transcorrent el temps s’ha observat que aquesta malaltia, en principi catalogada com a “molt rara" ha anat augmentant la seva freqüència en determinats espais laborals. En la seva aparició podrien combinar-se dos factors, d’una banda, un alt contingut d’electricitat estàtica en el mobiliari de treball (la presència de cables i ordinadors, això és, camps electromagnètics sota les taules) i una humitat relativa baixa a la zona de treball, fet que facilita l’acumulació de càrregues elèctriques en els objectes. 

Una solució podria ser adequar els sistemes de ventilació i controlar els nivells d’humitat de l’edifici. Els casos de lipoatròfia semicircular es donen principalment en edificis nous. En aquests casos, és necessari realitzar una investigació per controlar els nivells de CO2, ozó i radó a l’atmosfera, el grau de partícules de pols ambiental, la qualitat microbiològica, les mesures quant a radioactivitat a l’edifici, els nivells d’humitat relativa, així com controlar que les forces del camp magnètic no superin els valors límit recomanats. 

Respecte a això, un estudi dut a terme als Països Baixos va realitzar mesuraments de camps elèctrics i magnètics en llocs de treball que ocasionaven lipoatròfia semicircular. Els resultats van desvelar que els mesuraments dels camps elèctrics eren excessivament alts sota les taules, a l’altura dels genolls. Aquestes dades van portar a plantejar la possibilitat que tal vegada alguns tipus de taules absorbeixen els camps electromagnètics generats pels cables i ordinadors i es carreguen amb ells. Quan posteriorment entren en contacte amb un conductor, com és el cos humà, es produeix la descàrrega elèctrica. Atès que la lipoatròfia semicircular es produeix generalment a la zona superior de les cuixes, tot fa suposar que la descàrrega té lloc en aquesta zona. 

Síndrome de l’edifici malalt
Tot i que encara es continua investigant per trobar una explicació científica que justifiqui l’aparició d’aquests casos, es considera que la lipoatròfia semicircular podria estar causada per la síndrome de l’edifici malalt, n’hi ha de dos tipus: la temporal i la permanent. En el primer cas, les oficines noves, amb nombrosos equipaments tecnològics i camps d’electricitat podrien ser els llocs amb més probabilitats de registrar casos de lipoatròfia semicircular, espais de baixa humitat i escasses preses de terra. 

Diverses comunitats autònomes han registrat en els últims temps casos de lipoatròfia semicircular. Els qui la pateixen solen trobar-se cansats, sense forces en les cames i poden experimentar també una marcada sensació de fatiga. Però si s’elimina la causa que la produeix, la lipoatròfia semicircular, que no produeix símptomes dolorosos, és reversible en el 95% dels casos, com ho demostren les persones que, després de jubilar-se, han vist com desapareixia el seu problema. 

Quan es tracta d’un edifici malalt permanent, el cas és més greu, ja que els símptomes solen romandre fins i tot després d’haver realitzat tractaments de xoc per a combatre’ls.