Repsol YPF

Molts d’ells renegociaren i van actualitzar el preu del lloguer per imperatiu legal, altres s’enfronten a l’extinció de l’acord contractual. Els lloguers de renda antiga gaudeixen de major protecció que la resta i suposen al voltant d’una quarta part del parc espanyol de pisos arrendats. Segons dades publicades pel Ministeri d’Habitatge, l’any 2003 el 21,3% dels lloguers eren de renda antiga. 

L’entrada en vigor de la LAU obligava els inquilins a abandonar el pis, comprar-lo o bé pagar un lloguer a preu de mercat. Arran d’aquesta norma i davant les reticències de molts inquilins a abandonar els seus immobles es van iniciar nombrosos processos de desnonament.

Una de les característiques principals d’aquests contractes és que es prorrogaven sempre que l’arrendatari ho desitjava. En la pràctica, es van convertir en lloguers vitalicis i, a més, subrogables. I és que la legislació concedia el dret de subrogació de manera que, a la mort del titular del contracte de lloguer, en podien gaudir, i en la seva mateixa situació, el seu cònjuge o parella de fet, els seus fills o alguns ascendents.

Supòsits de desnonament
No obstant això, hi ha alguns supòsits que permeten a les persones propietàries dels pisos desallotjar els qui els tenen llogats en aquestes condicions. El supòsit més freqüent és que un descendent o ascendent directe –normalment algun fill o nét- de l’arrendador necessiti l’habitatge. També es pot tramitar un expedient de desnonament per la falta de pagament de la renda, pel subarrendament de l’habitatge sense consentiment, quan l’immoble deixa de ser un habitatge habitual o si l’edifici es declara en ruïna.

Però a causa de les dificultats que comporta plantejar i guanyar un procés judicial de desnonament per a aquestes rendes, que moltes vegades no arriben a 40 euros mensuals, hi ha propietaris que prefereixen deixar passar el temps; altres arriben a exercir pressions contra els inquilins –algunes de dubtosa moralitat, com tallar-los la llum-, i la majoria d’ells opten pel desistiment a l’hora d’arreglar les avaries, ja que asseguren que els diners que reben mensualment no és suficient per a cobrir la despesa de les reparacions que els immobles generen.

Compliment d’obligacions
La solució a aquest tipus de situacions pot venir en forma de sentència ferma. El Tribunal Suprem ha obert una nova via jurídica per a desallotjar els inquilins d’habitatges de renda antiga. La Sala Civil, en una recent sentència que crea una nova doctrina jurisprudencial, resol que aquells arrendataris que no es facin càrrec del pagament de l’Impost de Béns Immobles (IBI) poden ser desnonats.

La resolució ratifica un dictamen anterior adoptat al juliol del 2002 per l’Audiència Provincial de Santander, en el qual s’acordava anul·lar la relació contractual que mantenien dos particulars des de març de 1984 perquè un d’ells visqués en un habitatge propietat de l’altre. El motiu esgrimit pel propietari de la casa per a tractar de tirar el seu inquilí era que aquest es negava a abonar-li l’IBI corresponent al 2000, per un import de 452,64 euros, fet que els jutges entenen -tant llavors com ara- que és "causa de resolució" del contracte signat entre ambdues parts. 

La resolució també interpreta que l’acreditació documental d’aquest deute tributari resulta un motiu de desnonament. Segons l’opinió dels magistrats de la Sala Civil, aquest deute impositiu " suposa l’incompliment d’una obligació dinerària afegida a l’essència d’abonament de la renda, faculta l’arrendador per a instar la resolució del contracte".

La llei de 1994 va introduir aquesta nova exigència per als contractes subscrits des de la seva entrada en vigor, mentre que sobre els anteriors quedaven alguns dubtes que ha aclarit el Suprem. Encara que els contractes de renda antiga estan "emparats per un dret de pròrroga indefinit", els jutges adverteixen que aquesta mateixa protecció "ha de veure’s corresposta per un escrupolós compliment de les seves obligacions". 

A la vista d’aquesta sentència, les organitzacions de consumidors han aconsellat els inquilins que s’assessoren sobre les despeses que han d’abonar. L’Associació de Consumidors de Navarra Irache assegura que, darrere d’aquesta sentència, van augmentar les consultes a les seves oficines de gent major sobre els seus drets i obligacions, així com sobre les condicions del seu contracte.

L’associació recomana a tots els inquilins que s’assabentin de quines despeses han d’abonar i de si l’actualització de la renda que han efectuat és la correcta. Segons Irache, prendre l’opció incorrecta pot suposar el desnonament de l’habitatge.

S’estima que una de cada cinc sentències que dicten els jutjats de primera instància està relacionada amb un plet per desnonament, la qual cosa suposa 25.000 resolucions a l’any. Cada procés tarda, de mitjana, més d’un any.