Repsol YPF

 
Els arguments a favor de la construcció d'un xalet o una casa unifamiliar es resumeixen en dos: és més barat i es pot dissenyar al gust i conveniència del propietari. Tanmateix, en el costat oposat destaca el dilatat temps de l'execució de les obres i la infinitat de requisits burocràtics i tècnics que comporta.
 
L'aventura d'aixecar un habitatge comença pel terra. El primer que cal comprovar és que el terreny o la finca és susceptible d'urbanitzar i, si és així, de quina forma, amb quines condicions i amb quin grau d'aprofitament. Aquest pas previ s'ha de resoldre a l'ajuntament a què pertany la finca, on la normativa urbanística del municipi determinarà quins terres són rústics i quins urbanitzables.
 
Superat el primer escull, l'interessat a construir el seu xalet ha de confiar els seus somnis a un arquitecte i a un aparellador, ambdós degudament homologats. Amb aquests professionals es firmarà un contracte en què es precisarà, de forma clara i completa, els preus per l'elaboració d'un avantprojecte, un projecte bàsic, un projecte d'execució i, probablement, l'adreça de l'obra.
 
Una vegada satisfets els requisits anteriors, l'interessat ha de tornar amb tots els documents a l'Ajuntament que correspongui, on l'autoritat municipal competent estudiarà els projectes i concedirà la llicència, si tot s'ajusta a les normes urbanístiques. Generalment, el municipi posa nombroses objeccions, per la qual cosa és molt habitual que els tràmits no obtinguin el vistiplau de l'Administració local al primer intent. Davant el rebuig dels projectes, l'arquitecte i aparellador han de reprendre els seus treballs i incorporar les observacions realitzades pels tècnics del municipi.
 
Després d'obtenir la llicència d'obres comença el pitjor, per la qual cosa ningú no hauria de cantar victòria i brindar per l'èxit de la construcció. El més difícil és l'elecció d'una constructora professional, seriosa i solvent que sigui capaç d'aixecar la casa d'acord amb la llicència i els projectes arquitectònics. Altrament, es podria córrer el risc que l'Ajuntament no habilités la construcció.
 
Davant de la constructora, el propietari ha de redactar un contracte d'arrendament d'obra en el qual s'especifiquin tots els termes relacionats amb la construcció, diners i terminis, a la vegada que es prevegin les possibles responsabilitats en supòsits d'incompliment per algunes de les parts.
 
Entre els requisits que ha d'incloure un contracte d'obra amb garanties es troben el pressupost de l'obra, degudament desglossat per partides. L'esmentat pressupost tancat  s'ha d'ajustar al projecte de l'arquitecte que anteriorment havia estat aprovat per l'Ajuntament. No obstant això, la construcció està sotmesa a tot tipus de variacions
i innovacions sobre la marxa, l'execució de la qual sempre ha de tenir el suport del propietari. El pagament de l'obra i dels possibles extres autoritzats s'efectua de forma proporcional a mesura que avança la construcció.
 
Finalment, una obra se sap quan comença, i s'ha de saber quan acaba. Per a això, cal reflectir al contracte una clàusula on l'empresa constructora es comprometi a satisfer, en cas de demores en els terminis, una quantitat de diners per cada dia de retard en el lliurament de l'obra. Aquest aspecte és d'extraordinària importància per evitar disgusts. L'esmentada salvaguarda, a més, està considerada pel Codi Civil com a substitutiva de la indemnització de danys i perjudicis (però no de tots els danys i perjudicis, ja que queden exclosos els relacionats amb l'incompliment o incompliment defectuós del contracte d'obra).