Repsol YPF

En el tema de l’habitatge, els avals s’estableixen habitualment per garantir el pagament d’un crèdit hipotecari o per accedir a un lloguer quan l’arrendador així ho exigeix. Els avals són contractes públics que es signen davant notari, generalment, a través del notari de l’entitat financera que concedeix el préstec hipotecari. Hi ha dos tipus d’avals, els personals (emesos per persones físiques) i els avals bancaris, quan és l’entitat financera la que assumeix el deute. 

Els avals bancaris són els que se sol·liciten moltes vegades com a garantia de pagament del lloguer d’un habitatge. Habitualment es demanden per un any, i consisteixen en el fet que l’arrendador ha de dipositar la quantitat de la renda d’un any, un import al qual se sumen les comissions que l’entitat cobra per aquesta operació, que solen estar entre el 0,75% a l’1% cada tres mesos. 

Els avals bancaris com a garantia del pagament del lloguer, només s’han d’exigir si l’arrendador no té uns ingressos fixos mensuals o si els informes sobre la seva situació econòmica són insuficients. En altres casos és innecessari, i el més comú és que la persona que vol llogar desestimi l’habitatge el propietari del qual sol·licita l’aval bancari, i opti per un altre. 

Préstecs hipotecaris

El banc exigeix avals per a la concessió d’un préstec hipotecari quan el crèdit excedeix el 80% de la taxació de l’immoble, quan es tracta de sol·licitants poc solvents, amb contractes precaris o persones joves. Per avalar un préstec hipotecari és necessari disposar d’una nòmina fixa, ser titular de béns immobles o comptar amb un compte corrent sanejat. 

L’aval es pot subscriure com a garantia de pagament del crèdit hipotecari al complet, o només sobre una part. En l’últim cas, el titular del préstec hipotecari ha d’exigir al banc que doni per finalitzat el contracte d’aval una vegada hagi conclòs, i serà l’entitat bancària la que sol·liciti al titular un nou avalista que garanteixi el pagament del crèdit hipotecari. 

Els riscos de l’avalista 

Abans de convertir-te en avalista, cal que sàpigues amb exactitud quin percentatge del préstec hipotecari cobriràs, així com quines són les condicions exactes del contracte signat. Una vegada que et compromets a assumir el deute, perds solvència, ja que compromets el teu patrimoni, i això et pot impedir accedir a finançament en cas de necessitar-lo. És important que estableixis amb l’entitat financera quins són els casos pels quals podrien cobrar-te el deute. El més habitual és que el banc recorri a l’avalista si no obté les quotes del titular, però a vegades, l’entitat cobra automàticament a l’avalista si la deutora deixa de pagar fins i tot tenint diners. 

Quan hi ha més d’un avalista, el banc sol cobrar al més solvent, amb independència de les parts de què es responsabilitzi cada un d’ells. Totes aquestes clàusules han de quedar perfectament clares en el document del contracte. Igualment, l’avalista ha d’estar informat de les modificacions que tant el titular com el banc realitzin sobre el préstec hipotecari, així com mostrar-hi el seu acord o desacord, i en cas de disconformitat, anul·lar el seu contracte com a avalista.   

Deutors insolvents

Quan l’avalista ha d’afrontar el pagament del crèdit hipotecari, adquireix el dret a reclamar al titular la devolució dels diners, i en el cas que aquest no pugui facilitar-li les quantitats desemborsades, l’avalista pot sol·licitar la venda del pis per cobrar l’aval. 

Aquesta situació d’impagament es pot declarar en l’IRPF, però per portar-la a efecte davant d’Hisenda, és imprescindible que existeixi una “resolució judicial”, és a dir que hi hagi una sentència que certifiqui la insolvència de l’avalat. D’aquesta manera, l’avalista podrà reflectir en la declaració de l’IRPF la pèrdua de patrimoni pel desemborsament de diners que no ha recuperat.  

Articles relacionats

- Comptes habitatge