Repsol YPF

Els avantatges del xalet semblen clars: no hi ha veïns porta amb porta, per tant, la intimitat de la família és major que al pis de ciutat; la construcció de xalets sol lligar-se a les poblacions perifèriques i al camp, una dada que implica una gran desconnexió amb el ritme i la voràgine urbanes; la incorporació d’una parcel•la on tenir cura d’una petita, mitjana o gran zona enjardinada que permet gaudir de la natura i de l’exterior, una afició que s’agraeix molt amb l’arribada de la primavera; i el seu gran potencial quant a l’espai disponible. 

Els habitatges unifamiliars o xalets no ofereixen els incòmodes i freqüents trastorns que suporten els veïns de molts immobles en què la proximitat dels habitatges els obliga a tolerar costums o situacions que els ocasionen molèsties: Encendre el televisor a primera hora del matí, escoltar la música amb un volum molt alt, saber quins són els menús del dia per les olors que les cuines deixen anar als patis interiors, evitar aguaitar pel balcó quan l’inquilí del pis superior regui les plantes, escoltar converses o discussions de to elevat…Totes aquestes qüestions converteixen la intimitat en una caricatura de si mateixa i obliguen la persona a acceptar les rutines dels altres per mantenir una convivència respectuosa i tolerant. 

Aquests aspectes desapareixen quan s’opta per un xalet, i de fet bona part dels usuaris que han triat el model, atribueixen la seva elecció a tenir més sensació de llibertat per la no-proximitat dels veïns. Segons l’última enquesta de condicions de vida, realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb dades de 2006, un 26,7% de les llars espanyoles pateixen els sorolls de veïns o del carrer.   

Respirar aire pur, acostumar-se al so del silenci, gaudir d’un sopar estival al jardí i comptar amb un garatge propi són alguns dels valors que subratllen els partidaris del xalet, i que per als detractors es converteixen, a excepció de l’últim, en els seus principals inconvenients. 

Qüestió de gustos

Un estudi publicat per un fabricant de guix a principis de 2007, amb enquestes realitzades el 2006, va mostrar que els espanyols prefereixen un pis al centre de la ciutat que un xalet als afores, encara que això suposi una reducció de l’espai disponible. L’informe va confirmar que el 90% dels espanyols viu en pisos en els nuclis urbans, mentre que només el 10% ho fa en habitatges unifamiliars.  

Encara que les dades poden haver canviat al llarg de l’any passat, no és probable que la tendència s’hagi invertit. Les raons que apunten els usuaris en contra del xalet són les mateixes que els seus partidaris esgrimeixen com a avantatges: la tranquil•litat de viure fora de la ciutat es converteix per als primers en aïllament i a més implica una dependència excessiva del cotxe, un aspecte que valoren com a negatiu, ja que vinculen la qualitat de vida amb la proximitat a les zones d’activitat comercial, cultural, social, institucional i sanitària. Des d’aquesta posició, fins i tot la proximitat dels veïns pot ser positiva -malgrat la quota de problemes i molèsties que això implica- ja que dóna una sensació de protecció enfront dels robatoris i una possibilitat d’assistència i ajuda en cas d’accidents a la llar, malalties o situacions imprevistes. Una altra característica que apunta la secció crítica del xalet és la distribució de l’espai, sustentada sempre en les dues plantes. Això obliga l’inquilí a pujar i baixar escales constantment, fet que a la llarga és molt incòmode. 

En realitat, tot depèn d’allò que busqui l’usuari i de la seva pròpia idea sobre el benestar. L’elecció d’una o altra proposta també es relaciona amb les aficions i la manera de gaudir de l’oci, així com amb el tipus de persones que integren el nucli familiar. El canvi del pis de ciutat al xalet requereix un procés d’adaptació, però una vegada superada aquesta etapa, pràcticament cap usuari tornaria al bloc d’habitatges urbans. 

Articles relacionats

- Apartaments multipropietat

- El segon habitatge a l’hivern